Bous i vaques

De matí ens trobem al camp quatre persones de diferent condició i edat, cap no fem menys de cinquanta anys, i n’hi ha dos que voregen els vuitanta llargs. Els demane si veuen cap solució per al camp: cap ni una, diu l’home, asserenat, sense neguit: la terra, hui, no és per a nosaltres. No som prou pobrets com per viure de la terra. Què vols dir?, li demane, i ell no triga a explicar els detalls, gustosament: els nostres jornals no poden competir contra el preu dels productes: la terra l’ha de portar gent més pobra, que es conforme a viure amb menys: el nostre temps de la terra ja ha passat. No vulgues traure’n d’on ja no en queda res. Deixa-ho córrer. El temps dels nostres camps i el temps dels llauradors valencians és passat: el llaurador valencià és mort.
Acompanye sis homes que han vingut de Nules a aclarir-me uns arbres. Plegats, han fet vint-i-quare hores de feina. M’han demanat cent noranta euros. No sé quins comptes faran en el repartiment.
De nit passem pels bous de carrer a Bétera. El rumor és que l’ajuntament, que fa temps no subvenciona res de res, ni les escoles, ni les ampes, ni l’ateneu, subvenciona els bous: el rumor diu que la festota de bous ha rebut 10.000 euros de subvenció. Em sembla que no pot ser veritat, de primer perquè no sé com hauran trobat tants diners junts, a l’ajuntament, si no és a compte del rebut de l’aigua, que pujarà el 100% a cada veí, no ho puc creure perquè el despropòsit fóra majúscul, destinar una subvenció a bous, en favor del límit intel·lectual, en comptes d’invertir en coneixement i diversitat.

 – Pos no ens havien dit que eren frígides, elles.
– Ca, les males llengües!

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Un pensament a “Bous i vaques

  1. no t’estores de res, per a fer bou sempre n’hi ha diners, al teu poble al meu i a tot aquell que faça falta. El que cal és perguntar-nos per què? d’on ha eixit tanta afició en tant poc de temps? per què es creen penyes constantment? jo no em puc explicar com, una festa relativament perillosa i amb una normativa que carrega sobre el participant la responsabilitat de les cures mèdiques i els danys a tercers, exigint una assegurança que no té cap responsabilitat, etc. pot tenir tanta afició, serà afició masoquista?…potser que Serafín Castellanos proper secreari general del PP i actual conseller de Governació, de qui en depenen els bous al carrer, ens puga donar una explicació més aclaridora del tema i si els seus arguments em convencen, qui sap si m’aficionaré jo també? Per què de ferits n’hi ha cada cap de setmana i tots són atesos a la ss, però encara no ha eixit a premsa cap denunciat per participar a la festa sota els efectes de les drogues o l’alcohol….misteri. no?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.