Avui és d’aquells dies en què tens molta, molta feina. I per molta que en facis no acaba de rendir tot el que voldria. Doncs bé, entre feina i feina he esgarrapat una estona per anar a l’homenatge a un amic que ja fa uns quants anys que ens va deixar. El Quimet Gavarró era un bon mecànic, casteller dels Xiquets de Reus, ànima i president durant una bona colla d’anys de la colla del carnaval reusenc, els farts d’olla, i gran amant del rugby. Hi havia jugat fins i tot.
Avui els seus amics del rugby li han volgut retre homenatge, i han celebrat un partit de veterans entre els companys i amics del Quimet (els veieu a la foto) i un equip francès. Dos equips de veterans però amb l’esperit autèntic dels amants del bon rugby. El partit era el de menys, fins al punt que el darrer terç l’han jugat barrejats els dos equips. L’important era la memòria del Quimet. I en memòria d’ell, al final s’han fet dos pilars per part de la seva colla, els Xiquets de Reus. Era un primeres mans imprescindible. Tan imprescindible com el seu sentit de l’humor i la seva bonhomia.
Al final del partit els antics companys li han ofert un record a la Carme, la seva vídua. Hi era la mare, els fills i els nets. Es feia un nus a la gola de veure com aquella colla d’homenots, suats i bruts després d’un partit de rugby, tenien els ulls vermells, plorosos,… pensant en l’amic enyorat. I és que el Quimet es feia estimar…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No coneixia el Quimet però si la seva mare i el seu germà Pere, i són una família extraordinària.