Ulisses20

El poll roig de Califòrnia, l’aranya, el pulgó, les tisoretes… no mos salva ni l’apuntaor, de tantes plagues, ni moisés, ni noé. Amb una colla tan grossa de torpalls, de torpons, de macarrons, com podem estar tranquils, com anem a eixir al carrer a gastar-mos res… però podran arribar a ser més inútils!

Què els preocupa?, que no anem a pels estalvis, els pocs estalvis que encara no ens han pispat. Per què?, perquè els preocupa que anem a retirar-los els fons, perquè si no ho fem, ells encara s’embutxacaran uns quants milions, per la compensació de la vergonya que passen.
-Passen vergonya?
– Sí, per haver demostrat com són d’inútils, tots plegats, els polítics, els banquers, els polítics posat a banquers, no se’n salva cap, d’aquests que es pensaven déus, i no arriben a còmics d’un drama que no s’acaba mai…
Jo arribe a casa cada dia i li ho dic:
-Xe, empar, tu encara no has anat a retirar els diners de bancaixa?
-Home, és un compe que em va obrir mon pare, fa més de quaranta anys, em dol anul·lar-lo.
Aquells desgraciats, que s’ho han xuclat tot, els doldrà res del que han fet? O encara voldran que els paguem la pensió dels fills i dels nets… Són refillets de mala mare, o una mala mare els va pair així, malparits de per vida?

En una altra època, no gaire llunyana, ja haguérem tallat els colls de més gent, sense metàfores, a fer rodar caps de tants pocavergonyes!