Making marketing
Estic ?off? fa dies, passo de mirar o escoltar
espais i spots electorals. I entrevistes.
Quan surten aquells/elles periodistes a la pantalla,
amb cara de pal, dient que ells no firmen les cròniques de campanya per
desacord amb les normes que els imposen, m?agradaria saber si tampoc firmen la
nòmina.
Si fossin sincers, tan la premsa, com els mitjans de comunicació,
inclosos comentaristes professionals o venturers, confessarien el seu immens
agraïment al circ electoral que anima el galliner i afavoreix el consum
immoderat d?opinions. Què millor que un bon plat picantons de granja per aquells que viuen de vendre fets guisats
al gust de cada xef?
Quan es vol vendre aquell producte ?innovador? que
no serveix per res el que cal és un bona campanya: una campanya de màrqueting.
El resultat es la compra que al cap de poc es llença i s?oblida
En
la campanya i pre-campanya electoral que suportem amb una paciència de Job (? a treball, vegeu ?Bíblia?) ningú posa en
discussió que l?aritmètica electoral pugui ser un altre de la que és, tots els
càlculs es fan amb aquella regla de Hont
que es va implantar fa anys i panys per tancar el mercat de vots en favor de
les marques implantades.
En aquests temps
d?obertura de mercats, de lliure competència, i de globalització, seria bo que,
per exemple, en Sala
Martin (reconegut economista liberal, épatador,
president interí del Braça i entrevistador crack, hacker expert en
craquejar les proteccions internes dels candidats) ens lliurés una recepta, amb
l?aval si pot ser de la
Columbia Univertsity, per passar d?una punyetera vegada del
producte únic al multiproducte.
Som al segle XXI, i en
els supermercats encara no venen candidats ni presidents, no s?hi poden trobar
programes polítics digeribles ni a la secció de les conserves, ni a la dels
aliments naturals, ni tan sols a la dels precuinats, no hi ha gadgets com les ulleres d?en Saura, el
bigoti d?en Carod, o les dents d?en Mas que s?ofereixin de regal al
comprar-los.
Una
societat que ha acceptat amb entusiasme el consum i el viure al dia, no pot
suportar mes un sistema electoral de tall soviètic, no podem fer cues
interminables per comprar tres o quatre candidats en un immens i desert
supermercat mal il·luminat, amb venedors-funcionaris que, exhaurit el producte,
no en tornaran a tenir fins d?aquí a quatre anys.
No,
això no pot ser, però sembla que no ens en hem adonat; discutim qui suma i qui
resta, quins panellets resultaran de la combinació de pebrots i pinyons, o de
cebes i sucre de canya, o de pebrots i cebes, o de sucre de pebre i pinyó de
canya. Diuen que totes les combinacions són legítimes, però pel meu gust no. Tinc el paladar refinat.
Aquella
última llum de l?estiu
que tardoreja, ens dona un exemple curiós del mal que et pots fer si jugues
amb una màquina que ha programat el teu enemic. Com que esta molt ben exposat,
no hi afegiré res més.
A
l?ultima campanya per el referèndum ja vaig reciclar la propaganda electoral
que em van arribar per correu. Despesa inútil que no poc pal·liar apuntant-me a
les llistes Robinson.