Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Tornen els goliards! Vítol!

El concert de hui de la banda de Bétera amb els cors de l’orfeó d’Aldaia, ciutat de Burjassot i el Centre artístic de Bétera, a més del propi cor escolar, ha sigut extraordinari. Cinc bisos, la gent que no volia anar-se’n, que volia que el temps s’hagués aturat, en aquell instant de la Fortuna, quan la percussió s’apodera de l’ànima, les veus pujaven sobre el públic a l’amfiteatre amb els metalls, la fusta i la corda, tot lluïa que clamava en favor de la música: sí, ara potser ens diran que això i allò, que no eren monjos escapistes, no, solament estudiants, mig homes mig seminaristes, que en provar tota aquella austeritat humana, van pegar a fugir, cames ajudeu-me, per buscar una taverna i alçar els gots: visca els goliards!, visca la vida i mori l’autoritat… Que mori, siga civil o eclesial.
A l’escenari de l’auditori de Bétera, altrament palauet o casa dels majors, hi havia tot de veus i músics en contra de la crisi actual, en contra de les retallades, com un esclat de la cultura que, malgrat el sainet que han representat alcalde i el president de la banda (això calia?), res té a veure amb les limitacions de la intel·ligència, dels recursos, de les eines necessàries per sobreviure: les veus principals d’Aurora Peña, Vicent antequera i Eduard Escartí, els cors immensos que hi participaven, la banda i l’home que ho dirigia, amb aquella passió gestual, Lluís Serrano, ens han fet viure la cultura majúscula, i tanta voluntat d’edats diverses, d’interessos diversos, a canvi d’aquella música és un exemple col·lectiu del que som capaços d’aconseguir.
En un parell d’hores l’esclat de dies d’assajos, de treballs anònims, d’estudi, de disciplina, com és el treball de moltes bandes i cors, d’escoletes de música, de conservatoris, que van passant-les plegats tan magres i primes.
L’emoció en diferents cants del concert, la veu sobretot d’Aurora en el Dolcíssim, l’Ave i la Fortuna, principi i final, o els cants a la taverna… En tenim per dies, al poble, d’agrair a molta gent tant d’esforç i el goig que ens han fet viure abans de Rams. Per molst anys. O Fortuna!



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de regals per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent