#29M: les mil interpretacions de la vaga

Serveis mínims. He rebut tres o quatre notificacions, de la Direcció territorial, de la inspecció, de la conselleria… Volen informació abans de les nou i mitja del matí, per fer els càlculs dels diners que hauran de deixar de pagar-nos. Nosaltres fa tres mesos que no cobrem, no hem cobrat res, res de res, corresponent al 2012. Però demà obrirem les portes per fer els serveis, els mínims, per suposat, que supose que és atendre els alumnes que vinguen, i els altres, els de passar la informació perquè ells maneguen les xifres, la interpretació, i facen públic, a través dels mitjans com Canal9, del que els passe pel forat de la càmera. Es neguen a explicar-nos contractes públics, dades mínimes d’una administració transparent i democràtica: durant anys i panys d’una política erràtica, corrupta, de lladrocini, ho ha fet d’aqueixa manera, però demà els directors d’escola i d’institut tenim l’obligació de denunciar els nostres: ells diuen que nosaltres representem l’administració (una mel de xurro). I diuen que qui faça vaga, que siga conseqüent a donar la cara. Home, ací, què voleu, jo discrepe. (però això seria un altre debat.)

Si milers de valencians voten el pp, per majoria de majories, demà manta escoles tindran poca gent per atendre tans xiquets com rebrem, la majoria de centres. Nosaltres hem recomanat els pares que no porten els xiquets, però, cada cas és un món, i la realitat sempre és molt complexa. A més, voleu dir que la vaga no amaga també interessos particulars? Sí, sabem que hi ha motius sobradament coneguts per ser de vaga una setmana. Però també n’hi ha motius més nostrats i igualment greus que no ens porten a plantejar una mesura semblant. Per exemple tot això de Mallorca, o el cas TV3, o les multes indecents a Acció Cultural, que és a milers de valencians entre més detalls…
I l’un costat i l’altre, potser que ens entendríem. Perquè ens emparen raons de pes nobles i decents.

Tornem a demà, que és avui, d’ací unes hores: imagina que ens envien, per exemple, dos-cents xiquets!, amb tres persones no en som prou, si no és que els deixem davant una pantalla de cinema. Però, quina pel·lícula els passem? Novecento?, els 400 colps?, una de l’oest?, per exemple ‘Sol davant el perill’ o l’obra completa de Segundo Chomón? Ah, quin homneot, Segundo…
A més som d’intercavi amb els alumnes del Montessori College de Hengelo, que no han entendre massa res, si no és que els expliquem detalladament la situació laboral al sud d’Europa: potser que explicar què passa als joves, als estudiants, als xiquets, fóra també una manera de contribuir a difondre per què som tan dissortats: més del 20% de desocupació, el sou mínim més baix d’Europa, i encara una precarietat que ens vol tornar al segle XIX.

Demà continuarem explicant la sèrie desficis i treballs d’una escola valenciana, després que haurem enviat la notificació d’incidències avall avall. 
[Segons que ens han passat, a Almussafes ja no fan cotxes, aquesta nit. Ni a Martorell, ni a Saragossa… Visca la Corona d’Aragó i aqueixa revista del motor.]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *