Ètica professional dels diners i la política

¨Els últims apunts tenen els títols massa llargs, m’envia un consell un amic, però no sé què em passa, que ara el titol de l’apunt també és l’apunt. No sé si ho he dit gaire bé, això, però no passa res. Mentre repasse alguns mitjans, abans de posar-me a corregir unes quantes llibretes d’alumnes, em soprén de trobar uns quants alliçonaments morals i ètics, de polítics i dels representants màxims de la banca.
Per exemple, els amos dels diners, que són els bancs, diuen que això de la vaga general ens portarà a la catàstrofe grega o alguna cosa similar, com la guerra de Troia. És clar que, mentre ens van anar furtant i robant els diners, durant anys i panys, amb usura i professionalitat, això d’ells no atemptava contra el naufragi etern que ara els espanta.

Un altre exemple dissorat i idiota, en referència a la idiotesa política de l’ajuntament de València, el protagonitza Alfonso Grau, que anomena pallassada la voluntat de Compromís que, els corruptes del pp de l’ajuntament de València, responsables del cas Emarsa i encara de pitjors, tornen els diners. Fotre, com si tornar allò robat fora una pallassada. És el que ha de pensar l’homenic Grau de València, que si ja ho han robat, per què haurien de tornar-ho: com els lladres són del teu partit, Alfonso, en la seua majoria, potser que et caiguen més molles que no pensa l’enemic, i per això no voldrà que ens tornen res de res: Santa Rita Rita, Grau, mala peça no t’has fet, que semblàveu ximples, en la seua majoria.

El tercer exemple? Aquell homenic que va arribar a ser president del congrés espanol, li han fet un retrat a l’oli que ens costarà vuitanta mil euros. Fotre, com ens va plovent el desastre dels polítics espanols, per incompetents i torpalls, i encara els hem de regalar pintures que valen milions, que ens costen milions. Xe, no els podríem penjar dels collons, aquestes desferres, i que el pintor vaja trobant colors i barreges, mentre Bono es va descrostonant en favor d’una descollonada endèmica i pocavergonya?

Cada dia, hi ha exemples de tornar a les forques i les corbelles, i passar-los per damunt la rella i el forcat gran, a vore si els traiem les males arts a tot de xixarel·los i pixafaves.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *