No tenim constitució.

La sentència de Jordi Puyol ‘No tenim constitució’ és una idea fantàstica, no perquè ens descobresca la farina o el foc, no, sinó per la senzillesa i potencialitat de la idea.
Li ha costat trenta anys, al savi, decidir-se’n; però sens dubte que s’ha tret una bona idea del barret. Sense constitució ens passa això: cal eixir al carrer a defensar-nos per tot. I encara defensant-nos democràticament, pacíficament, no n’hi ha prou. Sobretot perquè la democràcia espanola és molt feble, molt prima, i les accions democràtiques no serveixen gaire. Fins i tot s’atreveixen a prohibir-nos que puguem exercir consultes o referèndums, un entrenament de salut democràtica indiscutible arreu, excepte a espana. El sí a la llengua d’aquesta vesprada a Palma, la vaga de fam de Jaume Bonet durant vint-i-cinc dies, el clam d’escola valenciana dissabte a Alcoi… Amb una constitucuió pròpia, res de tot això no passaria. Els valencians no hauríem perdut les caixes i els bancs, els dissortats del pp no s’hagueren atrevit a saquejar-nos amb impunitat, i tot d’audiències i tribunalots es demostrarien inútils.

Doncs a treballar, ara, per escampar la nova: ‘#Notenimconstitució.’

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Un pensament a “No tenim constitució.

  1. però si agaafem l’embit fins i to pot servir per a plasmar la indefensió a què som sotmesos i fer-nos-en una pròpia.

    A mi em va escarotar quan deia que la política cal que tinga gruix i no siga banal. I en trenta anys no se n’havia adonat? El meu iaio que era murcià però vivint a València ens deia en ple franquisme: es que somos la “mamelleta” de Madrid. Era quasi un illetrat i sense gruix inel·lectual però tenia tot el seny natural, que a un il·lustrat con Puchol no ha mostrat en tants anys. Senzillment continue creient que són un blavers passat per l’adressador del Noucentisme.

    España, llurs gestors, se’ls fotran tantes voltes com calga. Tenen mentalitat d’administradors de finques. Masovers, mai senyors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *