Ja no ens alimenten molles!
M’ha arribat a través de correu, la passe per fer-la córrer
22 de gener de 2012 20:32 Proposta d’acció:
Raonament. Com que estem farts que ens facen pagar les disbauxes, robatoris i males gestions d’altres i veient que ara sembla que la banca ja no té cap responsabilitat al respecte i la culpa de tot està en un estat del benestar que no ens mereixem (o no ens podem permetre), ací teniu una proposta . Es fonamenta en el nostre poder (la quantitat de gent que som) i en atacar directament un dels responsables de la crisi i les retallades: els bancs. A veure què els sembla tenir menys diners.
Mesura. Consistiria a retirar 1000 euros del nostre compte el dia 1 de febrer. No es tracta de perdre mil euros. Simplement: en lloc de traure diners del caixer diverses vegades al mes, ho traurem tot de colp. En lloc de pagar amb targeta, pagarem en metà?lic. En definitiva: en lloc de prestar-li al banc aquests 1000 euros (perquè amb ells facen les maleses que acostumen), els gestionarem des de casa.
Uns números (o el conte de la lletera). Al País Valencià hi ha 53.000 docents (quants n’hi ha al país sencer?). Només que la meitat se sumen a la iniciativa, tenim 26 milions d’euros. Millor dit: els bancs deixen de tenir 26 milions d’euros per fer maldats. Si més no, això sí ho aconseguiríem.
Què obtenim? -acció senzilla, -legal, -contundent i cridanera, -guanyar-nos la simpatia de la societat per ser una mesura que afecta els causants en lloc de molestar només els usuaris. Per tant no ampliem la mala imatge, injusta, que té la societat de nosaltres -assenyalem directament amb la nostra acció uns dels grans culpables de la crisi -la banca- (a banda dels gestors públics ineficients i que se n’han aprofitat) que, a més, continua amb beneficis i està al darrere d’aquesta destrucció del sistema públic, tot buscant encara més guanys.
Imagineu la mateixa mesura… – si la seguim més de la meitat dels docents, – si s’hi afegira el personal sanitari, bombers, personal de les administracions, de jutjats, etc., – si s’hi afegira més població que no siguen treballadors/es públics però estiguen farts/es dels bancs, de les seues gestions i dels seus guanys vergonyosos, – si ho continuàrem fent cada mes, cada mes, cada mes…
Si ho considereu oportú: passeu la veu. Com més serem, més riurem.