Véiem el camp i ens déiem: d’ací no ixen els números. Véiem la indústria i ens déiem, d’ací no ixen els números. Véiem els serveis i ens déiem, d’ací tampoc no ixen els números… De fet, els demanàvem els números, els contractes, els compromisos, i mai no acceptàven d’ensenyar res. Home, ens queixàvem, allò que gestioenu són diners públics. Doncs no ho volem ensenyar! Perquè som el govern valencià i fem el que ens dóna la gana. La transparència no existia ni existeix en la seua manera de fer política. Perquè la responsabilitat no la coneixen. No en volen saber res, d’ètica professional, perquè la seua política exclusiva és d’una ètica fosca del segle passat: l’osbcurantisme en benefici propi.
Calia afegir, a més, en aquesta didàctica particular de la política, la torpesa, la corrupció, i qui més puga que més robe. En pocs anys, aquell sistema que va iniciar Zaplana i va aprofundir i professionalitzar Camps, va vestir-se de les males arts de les majories absolutes i absolutistes: les mentides dels mitjans, la desviació de fons per a les campanyes, el secretisme, els pagaments encoberts, la permessivitat dels robatoris generalitzats; va contaminar no solament els polítics del partit, sinó una societat sencera que també volia viure d’aquella manera, fer-nos rics del no-res, ser ciutadans de Montecar-lo ací mateix, a Godella, a Xàtiva, a València o a Torrent. Qui no vol ser el melic del món, si t’ho regalen? Ara ja abnem descobrint allò que amagava la seua campanya política, qui ho pagava tot, com podrien la jove democràcia que ens créiem.
La malaltia valenciana és tan pregona i tan difícil de curar com el pàncrees: som en fase terminal generalitzada. No ho diem la gent independentista, o d’esquerres, o els barbuts, o els no-ningú, que és el que ens han considerat aquests irreponsables de la política i de la ciutadania. Ho diu mig món, que com a València enlloc de lladrocini, fins i tot els seus ho diuen: el Mundo, Moddys, alguns empresaris honestos, i milers de votants del pp, que s’han negat a comprar fins i tot les accions del partit, els bons de la generalitat, perquè ningú, ni els seus, no creuen en allò que han creat: un país ridícul, sobre fonaments de fang i de valors ridículs. El fem d’Europa, som els valencians, en això ens han convertit els pocavergonya de Camps, Rita, Rus, Gerardo, Rambla, o Fabra…
La millor terreta del món, que vostés publicitaven, no pot pagar els mínims, ni els metges, ni els infermers, ni els mestres, ni els altres funcionaris, ni la neteja ni l’aigua de les escoles, ni la llum… Ni les medecines, ni els llibres. Vet ací en quina cosa ens han convertit, vostés, grans mestres de la política de la irresponsabilitat.
I encara no hem destapat el pitjor. I encara ells viuen a cos de marquesos, mentre milers de valencians, centenars de milers, a penes sobreviuen. Ni s’ho expliquen, ni entenen gairebé res, com hem arribat tan avall.
Així que la careta de corder degollat d’en Camps al jutjat és un postís. Per com ha fet i ha permés, aqueix homenic deshonorable mereix la perpètua, ell i la resta de xoriços que tan es bantaven, Rita, Blasco, Rus, Fabra el de la dipu i Rajoy, aquest pitjor, que no s’estava de dir com eren de fantàstics uns pocs valencians que governaven tots els valencians.
-Vols dir que amb la perpètua no exagerem?
-Allò que patirem els valencians per la irresponsabilitat del pp ens durarà més de cent anys, de penitència. Però el despropòsit infringit és irrecuperable.