Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Un ppartit d’irresponsables.

Els polítics del pp, que governen València fa mes de quinze anys, són uns irresponsables. I mesquins, també. Durant anys han jugat a ser rics, els europeus de major luxe, amb diners que no eren seus, ni dels valencians tampoc. Molts d’aquests diners eren subvencions europees, o eren privats, o eren de les caixes valencianes. Durant anys, Camps, Rita, Blasco i una còrrua d’homes i dones que es llepaven les idees i els bigots, ens venien que érem a la cresta de l’ona mundial, no solament europea, ens deien que calia organitzar tot d’esdeveniments per escampar al món com érem de ben parits, de ricots, una part de la societat valenciana. Perquè l’altra part d’aqueixa societat valenciana, la majoria, no vivia com ells deien; de primer, perquè no podien, i de segon i més important, perquè no els agradava. Una part molt important dels valencians no són com ells deien, i no volíem convertir-nos ni transvestir-nos.
Aqueixa irresponsabilitat dels governants populars (Camps, Rita, Fabra, Blasco…) robava l’horta valenciana en canvi de fum, robava la costa en canvi de construccions abusives, robava terrenys rurals en canvi de PAIs per a amics i familiars. Tot li valia i s’adobava a la seua connivència, lleis, pagaments, mitjans de comunicació… Érem la millor terra del món, l’oportunitat mai no vista, l’únic territori occidental que lligava els gossos amb llonganisses, que donava duros a quatre pessetes… La cobdícia política i l’abús va arribar a convertir la mentida en religió i cada dia, RTVV (en fallida, sí, però no exempta de tapadora de corrupcions i negocis brutots) anunciava com de ben parits eren els valencians, adulava els polítics irresponsables, fomentava el secretisme i feia passar la mentida per informació: per ells, també els valencians eren millor que els alemanys, millor que els suïssos, millor que els moneguesos: érem l’òstia, els valencians, malgrat que milers i milers d’aquests valencians no sabien qui ho pagava tot… Els luxes, els esdeveniments. Com es pagava, i qui se’n beneficiava, sí, però en canvi de quina cosa i com, no ens ho explicàvem. Mai no ensenyaven els contractes. Encara ara es neguen a ensenyar què devem, a qui devem, fins a quant haurem de pagar.

Véiem el camp i ens déiem: d’ací no ixen els números. Véiem la indústria i ens déiem, d’ací no ixen els números. Véiem els serveis i ens déiem, d’ací tampoc no ixen els números… De fet, els demanàvem els números, els contractes, els compromisos, i mai no acceptàven d’ensenyar res. Home, ens queixàvem, allò que gestioenu són diners públics. Doncs no ho volem ensenyar! Perquè som el govern valencià i fem el que ens dóna la gana. La transparència no existia ni existeix en la seua manera de fer política. Perquè la responsabilitat no la coneixen. No en volen saber res, d’ètica professional, perquè la seua política exclusiva és d’una ètica fosca del segle passat: l’osbcurantisme en benefici propi.
Calia afegir, a més, en aquesta didàctica particular de la política, la torpesa, la corrupció, i qui més puga que més robe. En pocs anys, aquell sistema que va iniciar Zaplana i va aprofundir i professionalitzar Camps, va vestir-se de les males arts de les majories absolutes i absolutistes: les mentides dels mitjans, la desviació de fons per a les campanyes, el secretisme, els pagaments encoberts, la permessivitat dels robatoris generalitzats; va contaminar no solament els polítics del partit, sinó una societat sencera que també volia viure d’aquella manera, fer-nos rics del no-res, ser ciutadans de Montecar-lo ací mateix, a Godella, a Xàtiva, a València o a Torrent. Qui no vol ser el melic del món, si t’ho regalen? Ara ja abnem descobrint allò que amagava la seua campanya política, qui ho pagava tot, com podrien la jove democràcia que ens créiem.

La malaltia valenciana és tan pregona i tan difícil de curar com el pàncrees: som en fase terminal generalitzada. No ho diem la gent independentista, o d’esquerres, o els barbuts, o els no-ningú, que és el que ens han considerat aquests irreponsables de la política i de la ciutadania. Ho diu mig món, que com a València enlloc de lladrocini, fins i tot els seus ho diuen: el Mundo, Moddys, alguns empresaris honestos, i milers de votants del pp, que s’han negat a comprar fins i tot les accions del partit, els bons de la generalitat, perquè ningú, ni els seus, no creuen en allò que han creat: un país ridícul, sobre fonaments de fang i de valors ridículs. El fem d’Europa, som els valencians, en això ens han convertit els pocavergonya de Camps, Rita, Rus, Gerardo, Rambla, o Fabra…
La millor terreta del món, que vostés publicitaven, no pot pagar els mínims, ni els metges, ni els infermers, ni els mestres, ni els altres funcionaris, ni la neteja ni l’aigua de les escoles, ni la llum… Ni les medecines, ni els llibres. Vet ací en quina cosa ens han convertit, vostés, grans mestres de la política de la irresponsabilitat.
I encara no hem destapat el pitjor. I encara ells viuen a cos de marquesos, mentre milers de valencians, centenars de milers, a penes sobreviuen. Ni s’ho expliquen, ni entenen gairebé res, com hem arribat tan avall.
Així que la careta de corder degollat d’en Camps al jutjat és un postís. Per com ha fet i ha permés, aqueix homenic deshonorable mereix la perpètua, ell i la resta de xoriços que tan es bantaven, Rita, Blasco, Rus, Fabra el de la dipu i Rajoy, aquest pitjor, que no s’estava de dir com eren de fantàstics uns pocs valencians que governaven tots els valencians.

-Vols dir que amb la perpètua no exagerem?
-Allò que patirem els valencians per la irresponsabilitat del pp ens durarà més de cent anys, de penitència. Però el despropòsit infringit és irrecuperable.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de males arts per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent