Ulisses20

Avui comença una jornada a València que ben ben podíem considerar d’històrica: la Universitat aplega per primer colp els instituts d’estudis comarcals el país, que fa molt i molts anys van iniciar una altra de les croades valencianes per la cultura i l’estudi, a base de poc pressupost i molt de voluntariat, a l’ombra, amagats de  vegades de la societat civil, de les institucions, dels ajuntaments… Ca, si volguérem plorar, n’hi ha que són trenta anys o més i encara aguanten. Més o menys vius, més o menys lluïts, però amb una carretada de feina a l’esquena que ompliria una plaça gran.
El Camp de Túria també s’afegí a la iniciativa, per fomentar l’estudi i la recerca i contribuir a dinamitzar la vida cultural de la comarca, l’any 1989. Josep Maria Jordan ho descriu en el seu dietari “De nord a sud, diari d’un professor d’economia‘, que acaba de publicar-li la Universitat de València (PUV), i del qual parlarem abastament des d’aquest bloc. Nosaltres no podríem entendre la comarca i el nostre Institut sense el professor Josep Maria, així que si som res, des del punt de vista comarcal, li ho devem: «La tasca d’aquests instituts no resulta gens fàcil.» I això fins i tot en època de vaques grasses, no diem en temps de vaques boges, expremudes o degollaes. «Fer comarca -diu Josep Maria Jordan-, per a la generació dels qui crearen aquestes entitats, era una forma de buscar la nostra identitat com a valencians i construir un país millor. Es tractava de defugir una visió purament localista. Però el grau de consciència comarcal és major en una minoria culta que en la majoria de la població…» Malgrat el repàs sincer i encoratjador, l’Institut (almenys el nostre) ha perdut força i influència amb el pas del temps. I encara remata JMJ: com deia un dels presidents, Francesc Rozalen, l’Institut tenia el repte d’implicar la majoria de la societat civil, però vivim un temps en què la mateixa societat civil sembla ser en crisi. Jo afegesc que la societat civil valenciana, en la seua majoria fa molt que és en crisi. Des de la dictadura, potser. I el resultat de diumenge en les eleccions n’és una altra de les proves.
Acaba JMJ el tast sobre els Instituts amb una crida a la responsabilitat política, perquè aprofite aquestes iniciatives populars, voluntàries, compromeses i els done suport. Però em sembla que serà un altre cant al buit, d’un home bo, formidable: al buit i en va: ni alcaldes, ni regidors, ni diputats… ningú no ens ha fet cas, malgrat que això implica, segons el professor, una pèrdua de capital social que lamentarem en un futur.

Trenta, vint anys després, la universitat, en una altra crisi permanent, econòmica, d’idees i de més coses que em reserve, ens convida avui a parlar-ne, dels instituts i de la seua relació amb el món acadèmic. Bon profit i bona jornada.