De fet, la monarquia espanola va ser una herència franquista, un regal obligat del feixisme assassí de franco i els seus còmplices, molts dels quals governen en política actualment, són en els jutjats, són a l’exèrcit, a l’empresa, a l’església, a molts llocs de responsabilitat d’allò que en diem poders fàctics.
Així que n’hi ha poc de net en tot plegat. No ens ha d’estranyar que furten uns quants milions d’euros dalt o baix, per pagar-se els capricis. De fet, el rei caga, pixa, folla (quan podia), tenia amants (quan podia), vivia de gorra i de luxe sense fer res, res de res, durant l’any. Com molts dels polítics del pp dels últims vint anys, a València almenys (no seguiu el cas Emarsa?). De fet encara hi viu, el rei, amb tota una família ben llonga que fan si fa no fa el mateix, viure de no fer res i de fer vacances d’estiu i d’hivern, i poca cosa més.
Ens hem hagut d’engolir un sistema polític en canvi de no tenir l’amenaça colpista, o coses pitjors, però diem-ho sense embuts, això no és una democràcia, nosaltres no ho vam decidir que ho volíem, d’aqueixa manera. D’aqueixa manera, no. Però uns desgraciats que es fan dir pares de la constitució o de la pàtria (la seua), van decidir que això era el mal menor, i després han anat posant-se no sé quantes medalles i regalant-se premis i trumfos, per aquella decisió altruïsta. Collons, altruïsta, silenci sobre els morts, sobre la història, sobre els repressors, sobre el repartiment dels pastissos, sobre la mateixa democràcia autèntica, silenci sempre, si voleu sobreviure. Deuen pensar això, que ja ens va bé, per tanoques, de ser conformistes, idiotes, de poca alçada.
I el millor que ens podia passar, encara pensen tota aqueixa militància política de fidels i criats, és de tenir aquests fartaolles de reis, prínceps, infantes, fillets i refillets, xuclant del pot, de la mamella, del braguer d’una burra cada colp més eixuta i cansada, mentre ells s’atipen, i s’habituen fins i tot a robar a la llum del dia? Com ho fa gairebé tothom, deuen pensar, que nosaltres sempre li posarem un puntet de noblesa, al lladrocini.