Falconeti Fabra

L’últim estirabot de Carlos Fabra (encara és el president de la diputació de castelló?) ha sigut encomanar unes quantes parelles de falcons perquè espanten l’aviram del seu aeroport particular que, recordem-ho, encara no és obert. Ves, que no hi ha avions, ni res que no siguen catxirulos, o paperets o voliaines naturals d’aquelles serres del Maestrat. Però ell ha obligat a fer la despesa de milers d’euros, per espantar els verderols, les blanques, les cagarneres dels collons, que violen l’espai aeri del seu invent. Així que, entre el director de l’aeroport i el seu equip (que cobren un ou), el manteniment de pistes, els mecànics dels aparells que no hi són, els bombers d’urgència, el personal de terra, els bidells i ara els falcons, tot plegat ens costa milions d’euros anuals, que no sabem qui paga. Qui ho paga, Carlos? Els valencians? Els valencians de Castelló? La teua família, que viu sencera del pot funcionarial i polític que t’has muntat des del franquisme? La figa mandanga? Qui paga tot el desficaci dels capricis i bogeries d’un home malalt? Qui paga l’absurditat d’un aeroport fantasma enmig d’una crisi que no atén ni les obligacions sanitàries, educatives o farmacèutiques mínimes?

Falconetti era aquell dolentot d’una sèrie dels anys setanta, un home roïn del cinema, un actor… Però aquest cacic que vol ser comissari, president o reliquiari de província, tant se li’n fot, és real i el paguem tots, mentre els uns li riuen les gràcies o li llepen el cul, com aquell estaquirot de rei sense vestit que volia ser emperador.
Això no és comèdia ni ficció, és la realitat de cada dia dels valencians, de milers de valencians que pateixen per passar cada dia, la setmana, el mes, mentre n’hi ha pocavergonyes amb aires feixistots i prepotents.