La Caseta Blanca, a Bétera

Vam ser convidats en qualitat d’acompanyants a
visitar la Caseta Blanca, per fer de guies de l’escriptor Josep Piera,
avui mateix el gran deler humà per la Renaixença, i de l’estudiós Rafael
Roca, l’entés més gran en l’època i en el mateix Teodor Llorente,
màxim representant d’una generació poètica, segons Piera i Roca,
erròniamnet oblidats durant massa temps i masses circumstàncies.

Com diu Piera, els valencians som fills d’una
tradició d’oblits, i afegesc, encara paguem acarnissadament tantes
torpeses.

La visita va ser d’antologia freudiana per múltiples raons, i
cadascun dels exploradors de segur que explicaria a la seua manera la
vivència d’una vesprada incomparable, però mesurada i distreta per com
haguérem pogut acabar, aquell jorn a cals nous Aguirre Matiol.

De pirmer agafem aquell passadís tan ben treballat
per Pasqual, l’estatger, unes bardisses interminables fins allà enllà, i anem directes, sense preàmbuls a l’encontre de
Bibi, una de les propietàries principals, neta d’un constructor antic
soci valencianista, Josep Tormo. De fet, ella em farà fotografiar el
seus iaios, perquè assegura que, sense el seu esforç, de la Castea
Blanca no en quedarien sinó les engrunes simbòliques.Potser que realment és el que en queda, de tot plegat, malgrat que Josep vol veure més coses, en tot allò. I potser que tinga més raó que no pensem. Cal seu poeta per literaturitzar la vida, i ell d’això en sap com ningú.

Josep Piera assenteix, perquè els valencians, diu,
som mestres a enderrocar, a desfer-nos del patrimoni de valor i
baratar-lo per modernors que no arriben a la categoria de la quincalla.
Bons som els valencians, caguen redeuma.

Entrem a la capella neogòtica (amenaçadora), de la Verge de l’Amor formós (Josep, a l’església de la Puríssima de Bétera es conserva una capella dita així, de l’Amor Formós, amb una campana regalada pels propietaris del mas d’Aguirre, conservada en mal estat, però vet ací la casualitat i el segon dels miracles. La campana hi és, i la capella). El poeta va explicant a les joves dones que l’acompanyen, joves muses convidades per Bibi, que l’escolten adelerades: són autèntiques dames blanques o dames d’aigua, solament els manquen els tuls, les gasses vaporoses, les sedes, en comptes d’aquells vestits moderns i vulgars de dones terrenals.

Què dura la visita, tres hores? Seran tres hores que el poeta anirà versant, i elles, les muses, l’escoltaran com solament ho saben fer les dones immortals.

Final del segon capítol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *