Sant Miquel, trau-los los ulls!
Avui és Sant Miquel, i Llíria celebra la festa grossa. El sant podria esmolar la seua espasa i tallar-los les cames, sense contemplacions ni clemències, sense perdó que alliçonaria l’Eastwood, en aquella magnífica pel·lícula, a tot de malparits que abusen encara, enmig de l’apocalipsi que dibuixen els mitjans: xe, furtant a cabassos, els cabrons.
M’expliquen el cas d’una dona jove de cinquanta-cinc anys, que ha de demanar que menjar a la seua filla, que si no l’ajuda es morirà. Una pensió de tres-cents euros, que s’ho perd tot en despeses d’aigua, llum, casa, cansada de tocar portes, de buscar feina dies i dies, de passar un carrer i un altre, explicant a cal metge, com és la duresa d’una vida: –solament que em queda de fer de puta, diu, i ni per això no em voldria ningú.
Hi ha milanta casos així, milers i milers, de drames que no podem suportar, ni escoltar, ni imaginar-nos. Tot de petites històries que van descobrint on hem arribat, per l’avaricia dels banquers, la corrupció dels polítics, la torpesa de tants assessors i directius. Ara les coses van tan nues que no es poden amagar ni les vergonyes.
Rodrigo Rato, i Jose Luís Olivas, models de puritanisme, de valors del pp tan cristià com gloriosament espanol, cobren cada mes, l’un i l’altre per separat, per damunt de cinquanta milions de les antigues pessetes cada mes. Cada mes, aquests gripaus s’emporten cinquanta milions, multiplicat per catorze pagues. Aqueixa és la moral, i l’ètica, i la lliçó perfecta del pp, dels banquers, dels polítics…
Mentre n’hi ha que podrien explicar-nos una altra realitat diferent, dura, tan real com aqueixa, que representen dos pocavergonyes sense escrúpols, que Sant Miquel els talle els cordons, mentre dormen. Aquesta nit, abans de l’alba, que no ixca el sol si no cal.
– A per ells, miquelot de llíria!
Doncs Ordónez, el Governador del “Bank of Spain” no descarta que els 2800 milions d’euros del rescat de la CAM acaben perduts en el forat negre… Quin panorama. I el pitjor és que sabem ben bé on han anat a parar els diners (els nostres, els de tots, els que ara estan llevant d’educació, de sanitat, etc.). Lladres, no hi ha una altra paraula: delinqüents deshonrats. En mala hora varen nàixer…