Bous per vaques

Allò que havia sigut una llei catalana sobre el cinema, d’ajut mínim a la llengua, sembla que era massa inoportuna, o excessiva. Ni el cinquanta per cent de les pel·licules i de les sales, d’ací a sis anys (el 2017), com a màxim un 35%, d’ara, no d’aleshores, que podria ser ben bé un trenta, o un 28, i ja aconseguirem la resta del pastisset el 2020… Sí, els polítics catalans que ara manen, d’això en diuen un èxit d’acord per impulsar el cinema en català: jo li diria una merda en un plat o una altra cosa, però tem que perdria unes quantes lectores, per bròfec.
Aqueixa baixada de pantalons no és nova, Mascarell, és típica, tòpica, és com aquell detall de l’home que parlà a l’assemblea del barça, i va acabar dient que preferim els diners a la independència, que explica Partal. Malgrat que és mentida, perquè els diners continuem regalant-los a espana, mentre nosaltres mateix ens demanem més esforç i més retallades. Però la nostra covardia acaba tenint el seu fruit, en favor d’ells. Sempre al seu favor, als seus peus, als seus pius.

Ací baixarem el sou dels metges, dels infermers, dels mestres… (xe, si n’hi ha cap que es va fent ric, que el tanquen, que el porguen, que ho torne), perquè els polítics, bo i acceptant el frau, mai no tornen res, i en d’altres llocs continuaren mamant d’aquests estalvis nostres, sense apenes gaire esforços, continuaran pegant-nos pel cul: que és el que ve cantant i repetint la nostra particular plaga Salgado: apreteu-vos més, pagueu-mos més, expremeu-vos més… Xucleu-vos més! Vincleu-vos més!

-Xe amolleu-la als bous!

Per cert, el TC d’espana no trigarà a obligar-nos de traure els bous per la plaça, de nou, perquè això també és intocable, almenys a cataluna (n’hi ha polítics que no es mereixen el topònim complet) i potser que la decisió siga que entre bou i bou amollen una vaca, per munyir-la davant tots els catalans de sang i fetge i després, tanqueu els ulls, follar-se-la a bulto, perquè la caverna mediàtica tinga excusa d’omplir de notícies la seua malaltissa genètica feixista (-heu llegit algunes portades d’avui?).

Fa anys que perdem llençols, estovalles i drapets, a cada rentada, però d’ençà de la crisi tot li val d’excusa: la festota ara torna a València que potenciarà les corregudes de bous, i les mamades públiques, per compensar la decisió del nord. 
-Collons, ensenyeu els bous a llaurar i no caldrà matar-los a la plaça!

Com diu aquella publicitat encoberta: és bo que algunes coses no canvien mai -pensen no pocs eixelebrats valencians incloent-hi un conseller trampós de Benissanó, : l’esclavisme, pobres i rics, el feixisme, la corrupció política, l’abús, el proxenitisme de l’església, la falsa moral, el pp, l’enriquiment personal amb diners públics, la llengua de la majoria de mitjans, la violència masclista, el pedorrisme polític popular, el franquisme declarat d’alcaldes i diputats a corts, les diputacions i la seua particular corrupció… No canviaran mai. Molts voldrien que no canviaren mai.
-Valènsiaaa!
Lo 20N, realment és necessari?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *