El Camp de Lliria, don Manuel (2)

Manuel Sanchis Guarner en deia el Camp de Llíria, de la nostra comarca. El professor Rosselló, també. Però a partir de la proposta d’altres geògrafs, i sobretot quan ens ho va declarar Josep Maria Jordan, ens vam quedar amb aquest nom, el Camp de Túria. 

Anit vam fer l’homenatge a Sanchis Guarner, amb una lloa i un concert fantàstic, de l’orquestra Consolat de Mar. Andrés Ramos, Josep Trescolí i un grapat de músics de molta envergadura tornen a la comarca la saviesa de tant d’estudi i d’un nivell musical suprem.

Vam trobar a faltar molta gent; malgrat que havíem anunciat l’acte amb molt de temps: no solament érem l’Institut o Consolat, en principi era el món cultural, acadèmic, social i cívi de la comarca que homenatjava un ciutadà exemplar, únic entre els valencians. I vam trobar massa buits, entre les butaques de l’auditori de Benaguasil: escola valenciana i centenars de mestres dels nostres pobles no hi eren. Ni els polítics de compromís (!), ni els uns ni els altres. Uns altres polítics no sé si els esperàvem, però els de la corda es notava molt que havien passat d’aquest filòleg pare dels valencians: sense Sanchis Guarner, la llengua dels valencians i el compromís cívic fóra un altre, i el deute que li devem, els mestres sobretot, no es va compensar anit.

N’hi havia més absències notables: ateneus, joves, casals, centres locals, músics, bandes, colles…, on era tota aqueixa gent, centenars que poden fer-ne milers, la nit que volíem agrair a Sanchis Guarner una vida dedicada al seu país? Com és que un home que coneix i viu la nostra comarca, que en parla als seus llibres, que es preocupa per dedicar-li uns versets, no l’acompanya per agraïment i humiltat?

N’hi ha coses que no canvien, o no acaben de madurar com deurien, o no fan el fruit que esperem. Tant se val. Caldrà continuar treballant de valent, per això, amb aquell coratge d’un home que, ell sí, va saber lliurar la vida a la llengua, a l’escola, al país.

I ves com molts dels músic que participaven d’aital acte i homenatge, venin de lluny, del Canadà, de Macedònia, d’espana, encara de més lluny, alguns d’ells. 

En Vilamarxant,
flatosos,

en
Riba-roja, esquerrers,

en
Llíria, culipardalts,

i en
Benaguasil, figuers.

 

Diuen
que Llíria és la glòria

i
benaguasil el cel,

que la
Pobla és purgatori

i
Benissanó l’infern.

Ara, Bétera
és la fi del món.

L’escriptor Joan F. Mira enalteix Manuel Sanchis Guarner en ocasió del
centenari de la seva naixença. En particular, en recorda l’actitud de
concòrdia, la lleialtat al país, el paper que va tenir en la instauració de la
filologia catalana a la universitat valenciana, i l’actitud cívica.

Per molts anys,  professor! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *