Bétera homenatja Estellés amb brillantor

Una selecció de textos del Mural del País Valencià, adreçada particularment al Camp de Túria.
Uns recitadors d’edats entranyables, envejables, abordables: dels cinc als setanta anys.
Unes veus, totes les que hi han participat, gairebé professionals, entusiasmades. atentes a les paraules, al ritme, a trobar-se satisfetes del poeta, de l’home, del veí.
Un públic extraordinari, respectuós, concentrat, que convidada a millorar la nostra lectura.
Un corral fet a posta per llegir poesia, per llegir Estellés i per escoltar Ovidi.
La sort de tenir uns veïns i uns espontanis de molt nivell (el poeta Francesc Rodrigo i la colla d’Olocau).
El cor de l’Ateneu i l’ajut inestimable de l’espai d’interpretació.
La decisió d’incoporar Toni Marzo a la guitarra, imitant Toti Soler, amb la mateixa humiltat, i com han guanyat els canvis, els entretemps, els cops d’efecte entre versos.
Les llums i la parafernàlia que ens havia preparat Ramon, incombustible.
Els cobertors al balcó de dalt, i el llençol que anunciava la nostra festa particular.
La meteorologia que ha respectat el sopar, els post-sopar, ho ha respectat tot.
Els ajustos nous al so, al maquinari, a la xarxa…, perquè res no faltés, ni fallés ni es tirés per falta.

Tot plegat ha contribuït a viure una de les nits màgiques de l’Ateneu de Bétera, n’estic convençut, dedicada a la segona festa Estellés, per culpa d’aquella idea magnífica de Josep Lozano, i la col·laboració de l’Institut d’Estudis Comarcals, Consolat de Mar i el mateix Ateneu. Poques vegades he gaudit, dins l’organitzazió d’un esdeveniment, que sempre et fa patir i no et deixa fruir de les coses, com aquesta nit. El cant cerimonial de la dolçaina i el tabal, en començar l’acte, els discursos de benvinguda i d’explicació del sentit del Mural, i les veus dels xiquets, quina lliçó!, que han contribuït a explicar el per què de la poesia, de la bellesa, del sentiment, del compromís del poble, del poeta majúscul. 
Res del que dic no és gratuït, i per çò tants ens sentíem satisfets: els lectors, els xiquets i els adults, el públic, els coordinadors de l’acte, saber-nos capaços d’organitzar un esdeveniment de lo alto. I de realitzar-lo. El Mural, i després Coral Romput, i uns versos tan especials que ens ha regalat Paco Rodrigo, amb una col·laboració fantàstica, que ha disparat altres veus i l’entusiasme d’una segona part excelsa, amb el toc solemne, tristot, de Vora el barranc de Carraixet, sobre els afussellaments a Paterna. Hem repassat un breu de Francesc Felipe, sobre València, i una petit especial sobre Ovidi, per cloure amb la veu que, segons Toti Soler, deia millor Estellés.
Ens hem fotografiat i ens hem compromés pel futur, per la tercera nit, i per l’altre futur encara més important. El Mural. El país. València.

Encara recorde tants moments excelsos. Tants instants.
Perquè els ulls em coïen molt, ho deixe.

Quin goig de nit, d’idea, de poeta.
Efectivament, al nostre recital, l’alcalde no ha vingut. I encara altres homes i dones que hem tirat en falta. Caldrà continuar llegint. I fer més escola.   

Un pensament a “Bétera homenatja Estellés amb brillantor

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *