Agost: Pirineus d’Occitània

Avui hem fet ració de muntanya, pròpiament. De primer cap a l’estany blau, a les envistes d’una cascada no tan famosa com la d’Acs, però espectacular i tranquil·la (érem sols), amb tot de rierols d’aigua ben freda. Després, cap a l’estany de Lers, no sé quina serà la grafia correcta occitana. És en un balconet de fusta sobre aquest estany que ens hem aplegat més nacionalistes occitans que no vam trobar ahir a Tolosa, però cap ni un no era occità: n’hi havia de valencians de la Safor, de l’Horta, de Barcelona, del Camp de Túria, però cap d’Occità. Tots portàvem un exemplar de Descobrir Catalunya, el número que parlava de l’Arièja. Hem acordat d’enviar la fotografia a la revista, perquè comproven el paper d’aquest número. 
Un jorn de paisatge pirinenc, avets i fagedes, prats, vaques, cavalls, monyigaes a manta, i calor. Una ruta senzilla, de naturalista de cotxe i pocs esforços, per agafar oxigen: per descontaminar-nos, hem sopat pollastre al forn, tres pollastres menuts però gustosos, amb un vi ecològic d’Engraviès, que ens ha costat de trobar-li l’aroma: què era realment, aquell gust final, no ho hem sabut endevinar, però satisfets, ca!
Demà passarem per Carcassona. A glatir del penúltim jorn del nostre viatge.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *