Agost: al govern d’un catamarà

Els que som de secà no enganyem, ni explicant mentides. Ací m’estic al govern d’un catamarà elèctric, un prototip únic, segons aquell llop de mar (un panxut simpàtic molt de la broma: això és fàcil de conduir, però sempre ho has de fer dolçament, sense colps de volant). Fàcil?, una merda! Ací vaig enrere, com els carrancs, perquè no hi ha manera de traure aquesta cosa de la barana on era ancorada.
Finalment eixim, després de molts esforços, i deixe que siguen els xiquets qui guien el catamarà, el prototip. Ho fan molt millor que no jo, perquè ells ja no són exclusivament del secà, almenys es fan a més experiències, són més dúctils, menys espesos. 
Això del catamarà, aqueixa dificultat de la conducció en l’aigua, és una mica el que passa a Occitània: ningú no ens diu on podem trobar cap relació amb Occitània. A Tolosa ens hem trobat tancat el casal d’Occitània, que diu un rètol que feien vacances (!), i la llibreria Occitana del carrer Taur no tenia sinó un mapa històric de la toponímia, en una cartolina plastificada que feia difícil d’emportar, malgrat que el llibreter, que solament que parlava francés, m’aconsellava de portar-lo enrotllat. He desistit, però, i ho provaré de nou a Carcassona, això d’emportar-me un mapa amb els noms de pobles i ciutats. Tolosa m’ha agradat, malgrat les llibreries, cap ni una no m’ha ofert allò que buscava, malgrat que n’he trobades d’especialitzades en llengües exòtiques, geografies llunyanes, però cap que m’oferís res en occità o català. Fins i tot hem trobat una exposició especial de Sant Exupery, i un calaix de vidre amb un grapat de petits princeps en llengües d’enllà i d’enllà, però no cap de propera, cap en occità ni en català. És una consigna francesa contra el país i contra la llengua, fins i tot aquelles editorials especialitzades en mapes, llibres de viatges, guies de comarques, i tota la pesca, obliden on som, amb consciència i nocturnitat. La traïdoria contra Occitània és brutal. Un genicidi conscient sota la filosofia jacobina tan francesa: de la igualtat, la llibertat i la fraternitat. Una merda com un plat!

Per cert, això del catamarà era a l’estany de Montbell, pel camí de Leran. I és vist que no seré mai un llop de mar, pel que fa al guiatge.
I què m’ha agradat de Tolosa? Dons jo vos ho explicaré en un altre moment. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *