Agost: la casa a Engraviès

A tocar del Pirineu, el colp de calor ens resitua més a prop del camí de Llíria, o del camí d’Alcubles, a Bétera, que no enmig del paratge natural de l’Arièja. Trenta-set graus a l’ombra, no és broma, preferim estar-nos a dins la casa que no eixir al carrer, que fa una ponentada d’un agost creminal. Ja ens hem insta·lat però aquest matí hem desistit de fer la primera de les excursions, contra la temperatura de l’infern no ens atrevim a fer res, sinó estar-nos davall un til·ler ufanós a la vora de la piscina. Al llavador de la casa Thomson és on tenim la millor cobertura de xarxa i des d’on escric. Ací també n’hi ha els congeladors i els resbost de les confitures, la carn, i tot d’estris de cuina i atifells per preparar abundoses conserves. Sara, l’ama escocesa que ens acull, ens ha permés d’agafar allò que necessitem, i la calor potser que ens obligue a refugiar-nos en aquest aparador de tanta cosa, que ens resistim a passar pel foc exterior. Malgrat tot, hem preparat la primera eixida a Foix, perdó, Foish, i ja veurem si no ens cau la pell d’aqueix foc que ens ataca de bon de matí. 
Som en un llogaret de sis cases i un cementeri menut, entre nouers, castanyers, i aquest til·ler que ens conserva encara vius, després d’un dinar que també ha contribuït a parar-nos els peus i ajornar l’eixida. Això serà de valents!
-Per Occitània! 

Un pensament a “Agost: la casa a Engraviès

  1. Què bé llegir-te ací, a Baeza. Nosaltres també hem arribar per dinar i ja estem preparats per començar demà el curs. Estem de categoria. Una abraçada ben forta i gaudiu de l’estada a Occitània. Ens seguim!

Respon a 400colps Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *