Esclafit contra el país, per exemple.
Van eliminar les televisions catalanes al sud del territori. En el ranxo valencià de fabra, camps, rita, blasco, rus, i aquest cowboys o colons de ponent.
Van eliminar l’ajut a l’edició del llibre en català.
Han eliminat política lingüística al ranxo Illes. Així, jas!
Al ranxo Sud fa anys que la política lingüística de l’administració és una i indivisible.
Proven d’eliminar ara Escola Valenciana, pegant contra la línia de flotació de la llengua.
Han multat, amb l’objectiu de tancar-lo, l’únic centre cultural que els feia ombra, almenys l’únic que per la llengua els feia nosa.
Han ofegat la universitat amb compromisos incomplits i pagaments ajornats.
Al ranxo Nord, la cosa tampoc no sembla gaire més dolça: en nom de la crisi, les retallades afecten a direccions polítiques, institucions i fundacions que cada colp tenen menys llibertat d’acció, i menys pressupost.
En nom de la crisi, econòmica, democràtica i d’idees, s’ha organitzat un esclafit contra el país sencer, contra la llengua, contra la cultura i contra l’escola. Sense distinció nord-sud-est. A cada bugada política, perdem llençols, estovalles, draps de cuina, la roba sencera.
No imagine el xafarranxo en el ranxo que hagués ocasionat una, una de sola, de les accions en el sentit contrari. Per exemple, contra l’instituto cervantes, oh! Per exemple anunciant la supressió de l’espanol a l’escola, en canvi de l’anglés o l’alemany, home! Per exemple, projectant el cent per cent de les pel·lícules en versió original, no dic exclusivament en valencià, en versió original al 100% en les sales comercials, oh! Per exemple, eliminant totes les cadenes de televisió que emeteren en espanol, exclusivament, oh! Per exemple, prohibint totes les misses que es feren en espanol, oh! Naturalment, tancant totes les esglésies que atemptem contra la llengua i contra els valencians, no per ideologia o fe, no, per política lingüística solament (la declaradament feixista la deixe per un altre moment).
Per exemple… (continuarà)
Tens tota la raó: és un atac en la línia de flotació del país/països.
I crec que el catalanisme (suposo que encara més el valencianisme, tot i l’alleujament pels bons resultats electorals) està extenuat de més de 100 anys de lluita contra l’adversari i de lluites caïnites internes.
I tot plegat enmig d’una crisi brutal que fa que la gent tingui una percepció diferent de la importància dels problemes. Si tothom sapigués que amb els diners que catalans, valencians i balears paguem en 1 any a l’estat i no retornen, s’acabaria tot el deute de les nostres administracions i no caldria retallar res.
Però no ens queda altra: resistir.