Victòria Sau i Sheeba Baddy

El lliurament dels premis Lilà organitzat per les dones progressistes de Bétera va ser extraordinari, tocant gairebé l’excel·lència, si no és que, algunes dones mateix s’hi negaven a parlar en valencià. Però el global de l’acte, caram, va ser d’una notabilitat i d’una categoria que, particularment, no esperava. Vaig felicitar la presidenta de l’associació, Marisa Verdú, com ho vaig fer amb les premiades, pel premi i pels discursos que van fer davant un auditori ple que s’havia quedat menut, i encara així, vaig notar moltes absències inexcusables. L’error?, possiblement que les dones progressistes són a l’empara d’un partit polític, però el contingut d’allò que van presentar pagava la pena i hagués fet mèrits per la qualitat i el coratge. 
El discurs de Raquel Ricart va deixar bocabadat l’auditori, per excels, per la narració, per la història i els referents que va triar, i aquella simbologia de tantes dones corrent entre els llops, cap a la llibertat i cap a la vida.  Carmen Serrano també va lligar un discurs fluïd per fer un resum d’aquella lluita entre dones i homes, al Palmar, contra la discriminació de les pescadores que volien deixar enrere l’Edat Mitjana encara en el segle XXI, però Sheeba Baddy ens va deixar mocats, de primer perquè va tenir el coratge que altres no van gosar mostrar, d’explicar-se en valencià, amb un discurs sòlid, auster, per explicar-nos una realitat tan crua com desigual per a les dones, l’Índia. La força i la voluntat de la mare perquè ella pogués estudiar, la vida a la fundació Vicent Ferrer, el goi de poder ser una dona amb drets… Una vesprada que va convertir-se en una lliçó de vida, de valors, d’exemples que caldrà continuar explicant perquè ningú no es puga perdre què va passar al castell de Bétera, divendres, provocat per aquell estol de dones progressistes que mereixen la nostra admiració.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *