Victòria Sau, per les dones progressistes (2)

Encara em prepare els tres minuts que, Marisa, m’ha encomanat per parlar en el reconeixement a Victòria Sau, divendres a Bétera. Això d’aquest matí a Barcelona m’ha despistat què volia dir, exactament. De fet, si les dones hagueren pres aqueixa actitud, per tanta raó com tenen per indignar-se amb el món durant tants de segles, de segur que els homes ho viuríem més pelut. Molts homes. Així que potser aquells joves passarells, i els infiltrats que els han seguit el joc, potser caldrà que es repensen que ha d’haver altres maneres més intel·ligents per mostrar l’ennuig per la vida i per com de malament ens tracta la vida.

Enguany, n’han mortes més de trenta, de dones, gratuïtament, solament a ibèria. A Europa n’han de ser un grapat més de mortes. Solament perquè eren dones. Així que ací es veu com d’important era el paper de Victòria, amb els seus llibres i les seus conferències per explicar al món, a les dones particularment, que s’havien d’indignar, per l’estudi, per la consciencia, per la reivindicació. Res a veure amb el llençament d’escopinyaes, o d’empentes, o amb la violència que esgrimien d’un vell i malaltís patriarcat, malgrat que molt jove, per això educable i reconvertible, en la seua majoria. 

Què els diria, Victòria, a les joves que avui ajudaven els joves, a empènyer o barrar parlamentaris? Eren elles, potser, que havien decidit una posició tan bel·ligerant i antidemocràtica? Ho dubte.
En aquell temps que érem joves i començàvem a formar-nos, llegíem això i allò, i també molta literatura de dones, de debat feminista. I això de la bel·ligerància, de la guerra amb tota la seua cruesa, era part dels homes. Encara ho és, malgrat tant de temps com ha passat, des d’aquella llegenda dels grecs. Aquelles dones que es van plantar davant els homes, davant la guerra, i van dir prou.  

Sí, ha d’haver-hi altres maneres, però els homes, malauradament, i els joves, avancen poc. Tothom avancem poc, en allò fonamental. L’escola, la llengua, la independència, la llibertat, la igualtat… Per això se’ns farà ben necessari de llegir de nou aquells llibres, mentre em pense què diré, durant tres minuts, sobre Victòria Sau i el seu merescut reconeixement.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 pensaments a “Victòria Sau, per les dones progressistes (2)

  1. no cal anar lluny perquè tot ho tens dins del teu rebost. matitze, la teua cova, la teua ànima, el xacra nº 2 o la figa mandanga, ho tens a dintre i has de buscar-ho bé perquè en cas contrari un dia t’aixecaràs de bon matí per anar a treballar i voràs que no t’ha sortit cap bulto a l´ingle ni que escopeixes sang quan fas de ventre, no és tan rebuscat, potser que el portes ja a dintre i tinga 3 cms de diàmetre i estiga vivint de lloguer al teu cervell, coses de la vida en diuen. obri els ulls, t’ho torne a dir, obri els ulls i mira’m a la cara, ho tornarem a provar i vas aviat, un, dos, tres, obri els ulls filldeputa. Ja tinc els ulls oberts, què vols? Mira, exacte, vull que facis això, que miris, no te gires d’esquena i presta atenció, ho veus ara? 


    són els peatges que pagues per no fer-te cas en la vida, tens una casa, el banc té ta casa i tu ets el seu esclau, ets la seua bagassa perquè sinó no s’explica com has passat la vida entregant-li per la cara els teus ingressos, tu tanmateix, creus que la casa és teua, i el pitjor de tot és que no t’agrada, si ho penses d’una altra manera, t’adonaràs que la idea de comprar una casa que no és teua, sinó del Banc, tampoc és teua, és una idea prestada que t´ha fet pensar en una cosa tan difusa i medieval com el concepte de patrimoni, senectud i malaltia. El cas és que ni tan sols ho pensares tu, venia de fàbrica, com eixa que diu que has de tindre fills, una feina fixa i un turisme, intentar anar a la platja sempre que pots o buscar sense trobar-lo un urinari a la muntanya. Estàs més tonto que una merda, que la xafen i no s’aparta. 

    Val, la idea de la casa no era teua, tampoc has fet una altra cosa que respondre a l’orgull patriarcal de produir descendència per a les arques del sistema, intentar estar ocupat de 10 a 12 o quin siga el teu puto horari d’esclau, produir greix per ser el sagí del capitalisme i creure’s, seràs inútil, que tens dret a una jubilació, a una mort digna i a una dentadura postissa, com si els esclaus retardats tingueren cap dret! Bobo! Flipe, flipe de com de ximple i pusilànim has estat, pagar peatges com si la teua vida fora una carretera recta i asfaltada, amb àrees de servei i de descans i la gasolina anara a 3 cms d’euro, paiasso! El teu camí no donaria enveja ni a una cabra ibèrica, d’eixes que van per lo alto de les llomes, és un viarany, si és que pot rebre tal nom, que s’esfilargassa entre congosts, que no te deixa entrellucar els perills que hi ha més enllà de la corba, on tens la falsa esperança que en aixecar-te de matí la teua espardenya estiga a sota el llit, i no toques terra, és un camí infecte, de sang i fang, amb el perfum del pixum de parrús que te vares empassar la primera vegada, ignorant que pagues de primera quan no saps encara ni què és viatjar.

    no, no sé què caram has de fer, ni si has de fer res, ni si seria millor que ficares el cap a la via del tren o te penjares d’un arbre, no ho sé, ni m’importa, no sóc un terapeuta de 50 euros l’hora, sé el que he de fer jo, i amb això tinc prou, només em cal tindre el valor de fer-ho, de sortir d’aquesta tomba en vida, de pagar per ser una altra persona quan en el fons sóc el mateix desgraciat. Val, ara ja no em crec les teues mentides, ni li pendràs mai més el pèl a la gent, ni podràs amagar-te baix del cobertor, ara estàs nu, així has vingut i així marxaràs i la teua presència en la terra és un lloguer pel qual pagues i on l’amo no passarà pena per posar-te en el carrer quan li rote, accepta-ho, no passa res, i almenys tin la valentia d’assumir les teues despeses, les teues, de cancel·lar els contractes de permanència, de posar una bateria solar, d’anar-te’n a viure a una cova, de pixar al caixer, d’agafar l’escombra i granar ta casa, de netajar-ho tot, de deixar de pagar els rebuts perquè no li deus res a ningú.

  2. VT Crec que estàs molt malament i necessitaries visitar algun terapeuta.No tens camp amic en qui parlar?. Obri un blog tal vegada t’ajude

  3. Comentaristes de blog:
    És meravellós que, encara hui, hi haja dones progressistes. No ens deixem dur per la impressió de la problemàtica personal o per la proposta de teràpies per a d’altri. Hui, el TSJCV (màxim òrgan judicial valencià) ha eximit Paco Camps de la causa de la financiació il·legal del PP per una simple qüestió de forma. Per que de fons, si ets el President del PP valencià, caram, alguna cosa hauries de saber de com es financia el teu partit. Mentre això passa, ací estem desviant-nos, o debatint si el que està passant és indignant o no i si un parell d’hòsties en legímitam defensa serien massa… Una abraçada, comentaristes de blog, i una observació: no ens desviem, assumim com a pròpia la bel·ligerància de les dones progressistes, i reaccionem!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *