Nadir o Zenit
Ahir vam participar en la cloenda del maig_literari de Picanya amb un acte poètic sentit, auster tan carregat d’emoció. Al seu últim llibre, ho diu, Enric Cassasses: les idees són importants, els sentiments més, però les sensacions ho són encara més. La lectura dels xiquets i els joves, d’aquest poemari últim de Lluís Roda, Nadir, guanyador dels Jocs Florals de Barcelona, al qual li féim un merescut reconeixement, ens va deixar mocats. Per professionalitat, dicció i una fonètica tan acurada com bella, a aquells ritmes d’un poeta i d’un llibre que no són precisament senzills. Als poetes cal agrair-los sempre l’esforç i la màgia que ens regalen. Cal consentir-los una certa llicència, sobretot si tenen pedigrí, i anit l’acte, amb la música al piano de Beatriu Almenar, i el violí de Joan Benlloc, pagava aquell caliu que Roda pretén de la seua lectura. Marc Granell va fer la lloa, la glosa precisa, i els versets venien escandits, calcigats, euxalbats per xiquets d’onze anys amb aquella amorositat extrema, assajada, dins el silenci de vertigen que volien provocar. D’alguna manera, des de Picanya, ens apuntàvem a aquesta programació extensa sobre poesia que ofereix Barcelona, i encara més a la presentació avui a l’Espai Vilaweb de ‘Les ratlles de la vida’.
Si Homer venia de l’origen de tot plegat, entre oliveres i garroferes, i el seguia Virgili, o March o Verdaguer, ara sort que n’han vingut d’altres: entre nosaltres, toni ferrer, lluís roda i marc granell, naturalment, fruits madurs i ufanosos tan imprescindibles o exquisits. I deixeu-me afegir Alexandre Navarro de Nàquera, per proximitat.
Llum de la sala, piano, la gent que comença a eixir…
‘Hem aprés a llegir la felicitat en el fum d’un cafè, en el seu
pòsit,
en cada garbellada, en cada pasterada, ens hem desfet d’allò
que no valia i, traent-se cadascú les espardenyes, ens
hem llevat les pedretes i les pedres i a peu descalç hem
continuat, agafats de la mà, a gust sobre l’arena. Nadir, lluís roda