Horitzó 2015

Tenim quatre anys per preparar-nos, com a alternativa de govern. Per damunt del psoe, contra el pp, Compromís hauria d’acollir tot el nacionalisme i l’esquerra necessària per fer front popular contra la resta, la dreta del pp i els reductes del psoe. Quatre anys és temps, poc temps i molt de temps, segons que es mire. Caldrà passar un altre calvari d’un pp patètic que se’ns farà llarg, però n’ha de ser suficient per adobar el camí finalment a alguna cosa nova, que trenque la dualitat espanola pp-psoe.

A l’escola n’hi havia qui lamentava la desfeta del psoe, però també n’hi havia que festejava el seu final, pel que suposa de nova alternativa en favor dels valencians. 
El PSOE mai no s’ha cregut València. De fet, li ha anat a la contra, gairebé sempre. Quan algú pretenia una altra cosa, des de dins, li feien rodar el cap, o el ganivetaven per l’esquena. Poqueta cosa, realment. Perquè l’objectiu, l’objectiu real del psoe era contra València. Que és el mateix que anar en favor d’espana. Així que nosaltres no riem de la seua derrota, però tampoc no ens lamentem d’una força política que ha tingut quaranta anys per ser honesta i no ho ha sigut. Amb els valencians, almenys, no.  
Naturalment que eixiran tot de salvapàtries, per fer-nos creure que sense ells no podrem aconseguir-ho. Per traure’ns la il·lusió d’aquesta petita victòria. Tant se val, amb ells la lluita fóra nul·la, un esforç superflu. L’objectiu, a partir d’ara, és la nostra independència, al marge de pp i de psoe. Anar construint la veu pròpia que, els uns i els altres, sempre ens hi havien negat, amb aquella falca del cinc per cent que semblava insalvable. 

A més, abans de tanta proesa, potser que els jutges actuen d’una vegada i, tantes victòries com canta el pp, no hagen de celebrar-les a Picassent, amb els vestits a ratlles que fan tanta patxoca. De fet, han sigut els propis jutges els qui han permés de presentar-se tot d’imputats, protagonistes d’una corrupció impròpia d’un país modern i civilitzat. Amb aquell consentiment de la justícia, el pp ha rebut un premi que no mereixia, i ha obligat a retratar una societat valenciana en el pitjor dels escenaris: els valencians festegem en el llindar perillós d’una ètica dubtosa.
Quan els mitjans, els públics i els privats, enganyen tan covardament com a València, potser que els ciutadans no tinguen tota la culpa. La Transició no va trencar mai amb les maneres feixistes, i setanta anys d’escola franquista han convertit dues generacions de valencians en víctimes d’ells mateix. 

Potser que quatre anys, fins i tot, peguen en curt.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 pensaments a “Horitzó 2015

  1. Una abraçada des del Principat: que tingueu sort en la dura tasca que us espera. I que podeu comptar també amb ERPV, que hauria de recapacitar i col·laborar. 

  2. “… Caldria intentar la formació d´un bloc de classes gramscià, una opció política interclassista que tinga una ferma voluntat de recuperació nacional.
    Però l´esquerra nacionalista somia truites amb el seu puritanisme, i demostra tambè així un desconeixement profund d´alló que sociològicament és el País Valencià.
    L´ascens del PP al País Valencià? és la conseqüència del govern del PSPV que no ha volgut crear una il-lusió col-lectiva entre els valencians d´un projecte de país, possiblement perquè no en tenien.
    El futur? El País Valencià el faran els mestres o no serà; ningú no vol ser allò que no sap què és. La resposta la té la nova generació”
        Francesc de Paula Burguera, a 90 dies, revista d´afers polítics- estiu  1998-.

Respon a Apa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *