Escaldats, però de Pasqua

A València la Pasqua s’allarga fins a Sant Vicent, i ell si vol ja explicarà com ho celebràvem a Bétera els amics, quan érem xiquets i innocents… Però en tornar a casa ja apame com va el món, després d’unes hores de desconnexió: hem fet càbales, i porfies en favor d’això i d’allò, més o menys hem errat el que volíem, que és ben poc, perquè el món no enganya gaire la seua trampa: Bildu serà castigada, com Sortu, com Batasuna, com qualsevol alternativa basca a espana. Per aquest cantó l’hem encertada tots els votants, grans i xiquets, a espana no hi ha democràcia des de l’any trenta-nou del segle vint, i el psoe i el pp en són la prova.
A predndre pel sac els uns i els altres i els jutges de la carabassa. 

Pel que fa al nou sant que ens volen encolomar al calendari de retorots i bisbes, l’aposta era la perversió d’aquell papa, la perversió encara major de la delegació enviada pel PP d’espana a celebrar-ho, i encara la perversió majúscula per als valencians: el president Camps fa anys que oculta la despesa que ens va costar la visita papal als valencians. Vet ací el miracle, cabrons, la barbaritat de milions d’euros per mamar-la els catòlics a compte de beats i fills de putes, i que no puguem saber qui pagava i quant tanta festota.  

Els polítics no adobaran el desastre econòmic, ni la desocupació, ni tants funcionaris com viuen de no fer res de res, en canvi d’altres, molts menys, que sembla que treballen fins a morir-se (exagerats!, que ningú no es mor de treballar de funcionari, redell!).

Es nota que hem begut vi, que hem visitat l’aljub del Brucar, que hem acabat festejant que encara ens queden quaranta anys bons de vida, com a mínim, i si ens toca de visitar allò abans, vaja per endavant la nostra celebració per viure, que ningú no es mor la vespra, i encara podrien fer sant, de la maneta del carcamal de JP-2, al president corrupte dels valencians més populars, per haver aconseguit governar enmig de la cofurna de vividors i lladregots. Però no compteu amb nosaltres, si és que sabeu comptar, malparits.

Perdona’ls, senyor, que han begut d’aquell elixir de la vinya –moscatell com a Bétera no n’hi havia enlloc, quan la vinya era vera–, i ens heu de perdonar tots els exabruptes, collons.

2 pensaments a “Escaldats, però de Pasqua

  1. La Junta Directiva  de la Cofradia del Piu de Durruti davant “el miracle econòmic” que pateix la nostra zozietat volem demanar la beatificació del nostre govern en ple i del M.H. P., amb els seguents miracles realitzats:
    1- El miracle dels pixadors, mai uns urinaris havien deixat tans cales.
    2- Els miracles de les obres inagurades més d´una vegada per eixir-ne a la premsa.
    3- El miracle d´una TV on la realitat no te res a veure amb les noticies.
    4- El miracle de l´aeroport sense avions (aquest val 70 punts, lo manco).
    5- El miracle de la màquina , les llonganises i el burro ( aquest és molt brofec per a transcriure´l).
    6- El miracle d´Antella que caigué una güela a la sequia i si no be Camps i la trau s´aufega.
    7- El miracle de l´aplicació de la LLei d´Atenció a la Dependéncia (aquesta la pague jo).

     P.D.: a nosaltres no cal que ens perdone, l´elixir era de la ribera del Duero, la paella de casa i el dolç tambè.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *