Amunt els punys!

Victòria pírrica de la dreta. Un govern dèbil i subordinat al capital financer que augmentarà l’enfrontament amb les masses

Tots els esforços del capital grec i europeu han estat dirigits a garantir la victòria de Nova Democràcia (ND), amb la intenció que així es pogués formar un nou govern d’unitat amb el PASOK. La campanya electoral s’ha basat en el xantatge i la por. El missatge ha estat clar: la victòria de l’esquerra implicaria la fi de les “ajudes”, la bancarrota total, l’expulsió de Grècia de la UE i la seva sortida de l’euro, el caos i fins i tot la guerra civil.

En aquest sentit és molt significatiu l’editorial titulat Resistiu als demagogs amb el que es despatxava l’edició alemanya del Financial Times del 15 de juny, i en el que es deia: “L’edició alemanya del FT fa una excepció i dóna un consell als grecs per al vot (…) Resistiu a la demagògia de Tsipras i de Syriza (…). Us aconsellem votar per Nova Democràcia.” Això ha estat la cirereta a la campanya de suport sense fissures amb la que ha comptat ND per part de tots els grans mitjans de comunicació burgesos nacionals (les cadenes Ant1 i Skai, els diaris Ta Vina i Ta Nea o el principal periòdic del país Kathimerini, entre d’altres) al darrera dels quals es troben els interessos de les importants empreses turístiques, els armadors i les grans constructores de Grècia, així com dels grans bancs grecs.

La classe dominant ha enfocat les eleccions com un referèndum sobre la permanència o no en l’euro, ressaltant totes les implicacions desastroses de la tornada al dracma. Aquesta qüestió és important, perquè, tot i que la immensa majoria dels grecs s’oposa als atacs i són perfectament conscients que les receptes imposades no fan més que dur-los al desastre, saben que la sortida de la zona euro, per si mateixa, no és cap panacea. Una Grècia capitalista fora de l’euro i la tornada al dracma no s’associa a millores socials sinó a inflació i a pèrdua del nivell de vida encara més gran. Aquesta és la carta que ha jugat, amb intensitat, la burgesia per mirar de revertir els resultats de les eleccions del 6 de maig.

La campanya de la por no s’ha limitat només a declaracions en els mitjans. Hi ha hagut una coacció directa als treballadors. Multinacionals com Eurobank van amenaçar amb abandonar el país en el cas que Syriza guanyés les eleccions. El director de l’asseguradora Alico va cridar als seus 350 empleats per dir-los que l’empresa volia “garantir treball per a tots”, però que en el cas d’una victòria de Syriza perdrien els seus llocs de treball. A aquesta campanya també es va incorporar de manera vergonyosa Dimar, escissió per la dreta de Syriza, la consigna principal de la qual va ser: “Un vot per SYRIZA és una tornada al dracma i al desastre econòmic”.

Podeu llegir l’article complet a: Militant.cat