Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 16 d'abril de 2011

Indignem-nos! (3)

Passada la primera febrada, els bancs van saber que els governs vindrien al rescat. És el primer que van salvar, els bancs. No els clients, ni els fons, no. Van salvar els dirigents, els executius, els alts càrrecs. No van salvar res més. Per celebrar-ho, els alts càrrecs, els executius, els directius, els grans amos, es van apujar els sous, es van destinar incentius i el premi major. Per acabar de celebrar-ho, van començar a acomiadar els treballadors de segona i tercera fila, van preparar plans de prejubilació a càrrec de l’administració pública i van continuar dient que no n’hi havia prou.
 
La complicitat és mútua, entre polítics, banquers, polítics, jutges, militars i bisbes. Els mateixos poders que ens van portar al desastre, durant la dictadura, ens porten al desastre, durant la democràcia. En realitat, a allò que ells en diuen democràcia. 
El valor de tota la conxoraxa de desastres són milions i milions d’euros; bilions en realitat. Però tant se val. No tanquen ningú per això. S’han encarregat de legalitzar també la corrupció, la ineficàcia, el viure una vida completa, ells i les seues famílies, de franc, a càrrec de la hisenda pública. I no viuen gens malament, els fills de puta. Ho fan pel bé públic, diuen. 

-Dediquen la seua vida als altres, altruïstes, innocents, sacrificats. 
Si es moriren de sobte, de colp, no els trobaríem a faltar. 
(avui no posaré els noms, però els podria posar. Tant se val, en realitat. Ningú no els trobaria a faltar, els fills de puta.)
.



  1. Després de la indignació, hi ha la proposta per passar a l’acció. I no ens referim a calar-li foc a res, ni llençar ous ni fer pintades. Ens referim a fer TOT el contrari que ells han fet (perquè aquesta és, malauradament una història d’ells i nosaltres, de roins i bons). Ells han destruït. Nosaltres sabem crear. Ells han furtat. Clar i ras: fur-tat. I no poc, sinò fins a nivells criminals, de deixar famílies en la pobresa, en la indigència, en el carrer… NO som nosaltres els que han de resultar castigats, sinò ells. Què ha sigut de la llei? Què de l’equidat..? Com en Islàndia, fem un plebiscit a aquesta democràcia mateix. Diria un parell de propostes concretes que he llegit als fòrums, però ja fins i tot tenen a la policia treballant en els perfils d’Internet. CREAR ÉS RESISTIR!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de males arts per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent