Ens bombardaran?
Per comiat, avui un mestre amolla:- ens bomdardaran, demà, a la mani?
L’acudit és fosc, i d’un humor i semblança difícil de pair, sobretot per allò de Líbia, de Síria, del Iemen…, però també d’espana, que prohibeix que Sortu puga presentar-se a eleccions, malgrat que avalava el seu No a la violència. Com passa que encara no poden anul·lar el judici i assassinat contra Miguel Hernàndez, o contra Companys i tants d’altres. Ells, el PP i el PSOE, i els seus jutges de paper, no poden renunciar contra la violència feixista, del franquisme. Governen i han governat amb la vergonya més grossa, de mascarada democràtica, però sense renunciar a aquella violència prehistòrica. En canvi, poden exigir això i allò, a la resta. La demència espanola és tota feta de múscul, però mancada d’intel·ligència.
Encara no voleu que pensem, que no poden fer!, aquesta colla de pseudocdemòcrates, enviant-nos els avions de per riure, des de l’aeroport de Castelló? Però nosaltres, al vent, la força al vent, que cantava aquell. Fins demà, a València o a Llíria.
El PP ha clavat una querella pel cartell de la convocatòria de demà a València i a Llíria, des de primera hora del matí estan intentant esbrinar qui convoca la concentració i tota la plantilla de la policia municipal ha d’èstar disponible per la vesprada del dissabte: no et faces il·lusions, no els han convocat per a detindre al corruppte Camps sinó perquè els molesta el que pensem els ciutadans. Ja hem conseguit el primer èxit: hi no han cagat els premptes delincuents tranquils. DEMÀ ELS HO DIREM A LA CARA, A Llíria o a València, és el moment de cridar que el Fel Felip V del segle XXI és més que corruppte.
Per al·lusions… Ens podrien bombardejar si amb això salvaren el fardo. No dubtarien en liquidar l’escola (no la nostra, sinò l’escola, tota escola) no dubtarien en alçar la terra, els bancals. No em creus? Posarem una prova, no hem d’anar lluny a buscar, la tenim a una Ciutat molt a prop nostre.
El feixisme és feixisme, no ens enganyem… Els hereus del franquisme continuen seguint les mateixes directrius. Pega’t una volta pel Cabanyal (barri estimat del final de la meua infantesa, poblet del cabreig més gran en veure’l fet un enderroc). Mira-te’l i digues-me si no sembla veure entre les runes i la decrepitud d’aquest barri popular alguna cosa similar a les runes de Misrata o Bengashi. Runes d’un bombardeig il·legal, fer per diners i per als diners.
Ja ens bombarden! Per a quan un “dia de la Ira!”