llegir-escriure

Aquest llibre, no sé per què, pel to, per la fragilitat del protagonista, desperta tendresa. La rata protagonista, la més petita de la camada, obligada a menjar paper per sobreviure. Norman, el llibreter, i els seus amics, esclafats pel pla d’urbanisme de l’ajuntament com rates, obligats a abandonar el barri. Jerry, l’escriptor hippy de ciència-ficció amb qui Firmin comparteix casa, menjar, llibres, el piano, les hores… Fins i tot les sessions porno de mitjanit al cinema del barri, el Rialto, per no haver de tancar. Tot. La llibreria Pembroke, els personatges humans, el món vist amb ulls de rata, la decadència de l’espai… En Firmin, un gran lector (passa de menjar-se els llibres a llegir-se’ls) atrapat en la seva vida de rata, no pot comunicar-se. El mateix que els passa als protagonistes de la novel·la de ciència-ficció del Jerry: El niu… 

Un llibre que és un homenatge a la literatura i per tant, en justa conseqüència, una barreja d’amargors, exaltacions, descobriments, revelacions, decepcions i ironies. “Em sembla que, al cap i a la fi, és així com jo veig la vida: cada dia que passa estem més febles i més bojos.” (final del capítol 11). I, en tant que homenatge, també ens ofereix un cànon propi, una relació de les obres rosegades en la seva etapa iniciàtica de devorador de llibres: “Reciteu-los, digueu-los lentament, en veu alta, i us aniran trencant el cor: Oliver Twist. Huckleberry Finn. El gran Gatsby. Les ànimes mortes. Middlemarch. Alícia al país de les meravelles. Pares i fills. El raïm de la ira. El destí de la carn. Una tragèdia americana. Peter Pan. El roig i el negre.  L’amant de Lady Chatterley.” (cap. 2) Una llista tan personal com indiscutible. 

L’obra és plena de pàgines ben trobades, com quan Firmin sap que ha mort un dels seus germans. Un moment de revelació. “Va ser en Shunt que m’ho va dir. Estàvem tots dos a la vorera i em va assenyalar un retall de pell enmig del carrer Cambridge, com una catifa petita. En Peewee no m’havia tingut mai en la menor consideració, però veure’l reduït a allò resultava molt descoratjador. En la meva llista mental, a continuació del seu nom vaig afegir les paraules ridícul i vida”. I m’ha encantat la descripció de les obres segons el gust que tenen. I l’inici de la novel·la, en què comenta els inicis de grans novel·les. I la crítica contra les obres protagonitzades per rates i ratolins. I el final, obert, per fer-te pensar. “Tots som el nostre propi enemic, Firmin. Ja hauries de saber-ho a hores d’ara.”