L’altre dia tot fent zapping per tal de trobar algun programa de televisió que em fes el pes vaig anar a parar a 13TV; en aquest canal feien un programa de debat que em va cridar l’atenció. No vaig entrar en qui eren aquells tertulians perquè la veritat és que tampoc m’importa massa; però, la seva actitud ho deia tot: Persones amb cara de pocs amics i de pensament ranci que es dedicaven unànimement a criticar i jutjar Institucions i persones per tal de menystenir-les. La diana era clara: “Les Institucions i el Govern de Catalunya”. La tertúlia no em va agradar gens ni mica i menys encara després de saber que el soci majoritari de 13TV és L’Església.
D’acord amb el que es pot llegir a Vikipedia, l’enciclopèdia lliure d’Internet; la Conferència Episcopal té un 51% d’accions de la cadena i, també segons la mateixa font, la seva programació es basa en la difusió dels “valors i creences de l’Església Catòlica”. Al meu entendre i sense ser un expert en assumptes religiosos; considero que no és de rebut que l’Església permeti que en un canal de televisió, del que n’és soci majoritari, es facin programes per difondre odi, calumnies i confrontació entre ciutadans. De tota manera aquest fet no és nou; la COPE, l’emissora de radio també dels bisbes i altres ordres religioses, ja ens té acostumats a aquesta mena de saraus.
L’Església com a Institució Jeràrquica ha demostrat històricament tenir molts recursos per justificar tot tipus de comportaments, moltes vegades difícilment justificables des de l’òptica purament evangèlica. No poso en dubte la “bona fe” dels creients de base; però pel que sembla entre els “monsenyors” de la cúpula, que són els que de veritat manen, hi ha molt que desitjar. Com pot ser que valors tan bàsics com fraternitat, tolerància, respecte,… que acostuma a predicar l’Església estiguin oblidats en alguns dels seus canals de difusió? Tot pensant una resposta a la pregunta em ve a la memòria com si fos avui una reflexió que em va fer el meu avi fa molts anys, quant jo era jovenet i anava als escolapis; em va dir amb to solemne i de bona fe: “No et fiïs de tot el que et diguin, sovint fan el revés del que prediquen”. Justificava aquestes paraules perquè l’actuació d’algun capellà no havia estat d’acord amb la seva manera d’entendre la religió; se sentia dolgut i aquest fet l’hi havia tocat allò que no sona, com deia ell. El meu avi fa molts anys que va morir però, a la vista dels fets, m’atreveixo a dir que la seva reflexió encara és plenament vigent.
En els temps que corren la societat demana cada dia més autenticitat i coherència a totes les Institucions; i l’Església, com a grup d’influència, no en pot quedar al marge. Ha de fer l’esforç de transmetre valors; però també ha de fer l’esforç d’entendre que la millor manera de transmetre els valors sempre ha de ser a través de l’exemple i no de la doctrina. Jo ho veig així. Reflexiona en llibertat. Espavila’t.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Atentament