Carta a Al Tall
«Com m’agradaria ser hui a l’Eliana! I, si fóra possible, poder dir personalment als d’Al Tall quantes hores de goig m’han proporcionat, quant de coratge m’han infós, quanta esperança m’han fonamentat, afermat i acrescut, com m’han eixamplat els horitzons: tant que des del nostre país m’han ajudat a abastar la terra tota! I quantes gràcies voldria dar-los per tot això. Sí, quantes!» JC
Anit vam viure un altre moment per guardar en el de la pròpia història dels valencias. Dins el programa Tirant de Cançó, a l’Eliana vam gaudir dels incombustibles, i anit més majestuosos i magnànims si cap, músics d’Al Tall. És veritat, com diu Josep Vicent Frechina en el seu apunt, que han guanyat música, amb aquest treball, que han guanyat al temps, la maduresa i la genialitat de mantenir-se vius, mentalment àgils, més enllà de l’edat que un demanaria de prejubilar-se, oferint ara un producte excels, de petita obra mestra.
El rei en jaume, el protagonista de la cantata Vegonya, cavallers, vergonya, prou que hagués desitjat d’afegir aquest document al seu llibre dels Fets. I els valencians tots, sense excepció, prou faríem d’homenatjar aquell rei escoltant les deu parts d’aquest disc d’En VIcent Torrent, Manuel Miralles, i tota la resta de grans homes que els acompanyen.
L’auditori municipal de l’Eliana, gairebé ple, va fer silenci en escoltar el primer recitat: ‘Així com vell que passa els 90 anys, es troba ací com ésser d’altre món, estrany i arcaic vivent d’època antiga, des de la qual mira aquests temps futurs, així i molt més em pren a mi mateix com guaite el món del segle vint-i-u i tot alhora contemple els temps mesclats.’
I si bé el rei en Jaume es regirarà a la seua tomba, a Poblet, per tot això que passa als valencians, per culpa de malnascuts valencians i endemés homes que ens empenyen en un abisme comparat a l’infern, el regal d’anit a l’Eliana és també l’esperança que hi ha vida, i il·lusió de viure-la en favor de la conquesta encara: ara imitant què passa al sud, a l’Àfrica, ambn els germans musulmans, pel noble en Jaume, nosaltres ens mantenim ferms per Mallorca, València, Barcelona, Urgell i Montpeller.
Gràcies, Al Tall, per ajudar-nos a abastar la terra tota!
Efectivament. El concert de l’Eliana va ser un goig. Estàvem tots sensibles i la comunicació se sentia passar de cos a cos, des de dalt i des de baix de l’escenari. Jo cada dia estic més convençut de que som molts, molts més del que percebem, els que volem que es respecte la terra. Estem dispersos, no és visible la multitud de gent que volem que es respecte la terra. I tant que n’hi ha d’esperança! Segurament des de la riba dels enemics es veu millor: ells ho veuen millor. Per això estan afanyant-se a atacar. El futur és nostre, però si afluixem, no ho serà.
CANT DE LA MUIXERANGA
Des de la nit
brolla la llum
que ens crida a despertar
Som a l’albada
i la terra es manifesta,
un país precís
que es fa ben cert
des del somni secular.
Som a l’albada
i la terra es va fent clara,
un antic país
que hem d’endreçar
i portar a l’avenir.
Des de l’hivern
mouen els brots
que l’arbre cobriran
de flor
Des de les serres
a la mar i a les estreles,
un país ardent
engendrarà
l’enyorada llibertat
Des de la història
ens aguaita la memòria,
un antic país
que hem d’endreçar
i portar a l’avenir.
Poble menut,
harca i juí,
que el dia està arribant
són els nostres fills
qui gestaran
una terra en llibertat.
L’aire està movent per la llibertat
i el vent de ponent girarà en llevant.