600.000 contra la llengua

D’aquella Associació mare, AC (Acció Cultural), hem viscut moltes petites institucions i particulars, a través d’ajuts, subvencions, cursos, activitats, publicacions, aplecs… N’han viscut músics, sobretot, joves de colònies, xiquets de colònies, professors, autors, artistes, intel·lectuals, casals, colles de la ciutat de centenars de pobles del país. Tot plegat, un cant a la llengua, a la recuperació, a l’ús, de costat d’escolavalenciana, quan encara aquesta anava construint-se, construint un paral·lel i un altre bastió important. Durant molts anys, AC significà l’únic ajut possible en aquest país de miserables. 

L’atac econòmic contra Acció Cultural és, per tant, un atac a persones, a músics, a intel·lectuals, a tanta gent com hem participat per viure amb normalitat, i pacíficament, cosa que ells sí que poden fer. Ahir mateix els delinqüents del PP al govern valencià van inventar una nova llei contra el poble: multem-los fins que els ofeguem. No els deixem respirar. Aquests homenics d’en Camps, Blasco i la cort botiflera dels Gürtel descarreguen tot l’odi de la seua rama corrupta, la ràbia de gos, contra la llengua i contra la cultura.

Tanta irracionalitat i virulència és una patologia. Estan malalts sens dubte. De pensament i d’obra, representen aquells cristians de l’odi visceral, catòlic ultraconservador i malaltís. Són provocadors, són torpalls i torpots, maldestres, però tenen el poder que usen contra milers de ciutadans, com una banda de delinqüents, que han declarat la guerra, que no han deixat mai la guerra bruta, malgrat les misses, les processons, les ermites i la comunió diària.

Tenen el poder, la força, la ràbia, aquell terrorisme de baixa intensitat que usen en favor de la por i de l’amenaça. Diàleg?, negociació? No en volen. Que em sembla que l’única cosa que tenim al nostre favor és que muiguen de mort natural, però que no triguen gaire.

*mentrestant, el psoe valencià pacta amb aqueixa ràbia. CiU pacta a Madrit amb aqueixa ràbia, n’hi ha més que els donem tot de facilitats perquè continuen burxant en la ferida, amb aqueixa ràbia, i els que haurien de ser del nostre costat, pacíficament, continuen regalant-los tot de pactes i de butles.

Quantes coses es poden fer amb 600.000 euros en favor de la llengua? Què faran aquest malparits dels diners que manlleven a la llengua? Que manlleven als casals, als músics, als actors, als mestres, i a la cultura en majúscula? Possibement que més vestits, més corbates, i més sabates, per continuar mantenint la corrupció i el consentiment de malcriats i pocapenes. Possiblement que més subterfugis per continuar amagant com de desnaturalitzat és el poder valencià. Subreal i dement.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *