Tres dies i una ratlla

Hem començat l’any Valor. I demà, a Bétera, rebem tres pesos pesants a la fira: Vicent Partal, Llorenç Giménez i Raquel Ricart. El tres de gener, que és l’aniversari del president de l’ateneu, Bétera es vestirà de festa major, al carrer Major, número vint-i-ú. Una altra ratlla de la vida, en la història cultural del poble i de la comarca.
El refredat de ca l’ample que arrossegue m’ha destorbat altres coses, no he pogut eixir de la casa on som passant el Cap d’Any, però les vitualles i la companyia ja valien la cura i l’esforç de mantenir-nos vius. La porfia consistia a enviar la foto, si algú ens faltava, però hem tingut la sort de cara. La casa enguany és de molta categoria, i no ens queixem de res. Fins ara mateix no hem vist les notícies del món, ni ens hem comunicat amb l’exterior, tret d’alguns queferosos que havien de posar missatges pel mòbil: una superfolà de les grans. La major part de les coses que s’envien són titotades. 

Entre els amics el llibre de lectura principal ha sigut ‘Les ratlles de la vida’ de Raquel Ricart, i les cabòries que anàvem ordint per desxifrar protagonistes, embolics, i tantes històries de morts i de vius com ens persegueixen. Per als que som de la corda, naturalment, és una novel·la que ens marcarà el temps, el nostre, la història particular de tants com ens sentim retratats en aquella família.
La conversa, el riure intens, el siroll, el joc, les menges abundoses, la música de Carles Dénia i Mara Aranda, el ball. Solatge, Àrtica, Aljub.

Té coses dolces, la vida. Sí, en té força. Hi ha les coques grosses que porten neula, l’arrop, les coques fines, la pluja, les margarides, la ratlla del sol a l’hivern, les galtes de les criatures acabades de nàixer, els ulls…

Aquests petites vacances de tres dies és com si ens haguérem desconnectat, d’una part d’una vida més complexa. I la sort és que demà, justament demà dilluns, tornem a les ratlles de la vida, les de la literatura i les altres, les de debò, i no sabem mai quines ens destriaran en favor de l’any que comença, ara que tot és novell i la resta quimeres. 

-Això també és una superfolà.
Si he oblidat de dir-vos res, a cap de vosaltres, per molts anys. I que ho puguem veure l’any que ve. 

 [enviat a través de la connexió mòbil del movistar de Sari, que ara mateix és l’única que es resisteix a deixar-se la lectura.]

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.