Nit de Nadal

Ja ha marxat tothom. Enmig d’aquest silenci impossible fa uns instants caic en la temptació d’obrir l’ordinador, a veure què ens diu Vilaweb, què ha passat en aquests hores de sopar i de desconnexió momentània. Descobresc aquest article immens sobre tecnologies, educació, maneres i innovació del mestre Ramon Barlam. Estranyament, estic prou seré, descansat vull dir, per llegir-me’l sencer i enllaçar-lo al web de l’escola. M’agrada especialment aqueixa frase del títol: ‘Entre els docents no hi ha fractura digital, sinó educativa i metodològica’. És una idea que compartesc, com moltes de les que apunta a l’entrevista que li fa Susanna Ginesta. Demà li passaré el comentaria al nostre explorador més important, director de 400 Colps, i a la cap d’estudis, però abans de l’olla de Nadal, a veure què organitzem per poder-lo convidar a la nostra escola. 

Després de sopar, li hem pegat a la conversa, hem repassat la immoralitat d’alguns gestors de la política, ZP, per exemple, i la seua falsa economia d’esquerres: ajudeu els bancs i que els treballadors paguen la crisi amb la reducció de tantes prestacions, d’econòmiques i de socials. Hem acabat amb gossos i collars, PP i PSOE, la mateixa cosa en favor d’allò més ranci. Van buidar la caixa, totes les caixes, la valenciana especialment, que segons el Síndic, els valencians ja estem en fallida, Francisco, tècnica i de l’altra. Sobretot de l’altra, la indefinició sexual dels polítics és el que és, però no ajuda. No hem buscat acords, ni conclusions, perquè és Nadal i som amics: solament que hem avisat que no seríem catastrofistes, que avui ja veníem plorats, malgrat que n’hi ha que pensen que Greenpeace ens puga salvar el planeta. Home, que això és desviar l’objectiu de l’horitzó almenys cent vuitanta graus.  
El nostre principal objectiu, després del corder, els dàtils, les taronges, els pastissets de moniato, els torrons de Casinos, i els licors internacionals, és la independència. Així que els moniatos que han anat apareixent amb nom i cognom, dellà i d’ací, ens la bufen. Són com una bufa de tito. Ara sí, dit això, bon Nadal.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Un pensament a “Nit de Nadal

  1. R. espere que vos haja transmés la meua felicitació.
    Besos i abraçades.
    PS: he tingut un moment lliure per a desar-hi constància escrita, però com sabeu estic enfaenat d’infermer en cap.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *