‘Les ratlles de la vida’ (2)

[…] carn fresca entre les mans, arrop i talladetes, coques fines al rebost, aigua dolça entre els dits…

De quina cosa olia ma iaia –la iaia velleta que en deien les besnetes, quan entrava en aquella casa gran a tres mans del carrer Llarg de la meua infantesa? Ves quina baixada pel carrer del forn de Pura i la sentor de porcateres, que entraven endins del nas; quina cosa olc ara d’aquell record? De vegades dormia en una cambra al seu costat, de vegades al seu mateix llit, tant alt i emmidonat i ample, perquè el iaio havia mort molt prompte, massa, tan jove i tanta falta com feia, de quina cosa feia olor, ella, quan llegia aquella novel·la ‘Els amors de Simon Bolivar’ -que guarde atresorada a dalt d’un prestatge, en aquell piset menut, després que vam repartir la hisenda de les cases entre la família; potser que, fins i tot, hem perdut l’aroma d’un temps que hem bescanviat per la modernitat de nassos adormits, absents, oblidats: els olors, ara mateix, són també una amenaça, que torna a perfumar la casa dels pares. Com envelleix una casa, amb els seus amos? 

[…] l’olor de l’àvia era intensa i sempre deslligava un munt d’imatges al cap de Regina: flors de gesamí obrint-se al capvespre de l’estiu, polsim de fusta corcada al terra de la cambra, ales trencades de papallones de llum, carn fresca entre les mans, arrop i talladetes, coques fines al rebost… 

-Què tens a la cara, iaia? 
-Les ratlles de la vida. 

Un pensament a “‘Les ratlles de la vida’ (2)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *