Ulisses20

No sabia si intitular-ho humiltat. Però com que en tenen tan poca, els polítics en general, he preferit de posar-hi el nom propi de la torpesa.

Aquell dia havien baixat en Carod i en Puigercós, al Palau de Congressos de València, que era ple a vessar. Discursos en directe que vam agrair, perquè llavors ens pensàvem que aquella alternativa guanyava en sinceritat de creure’s el país sencer. Vaig pensar que aquell era un dia històric, em vaig arribar a emocionar, d’escoltar un discurs abrandat, tan ben construït, en favor dels nostres. Esquerra pujava com la bromera, i van arribar a fer forat i van tenir la paella pel mànec. Però en quatre anys van liquidar la meitat del crèdit, i el rèdit i la credibilitat es va acabar amb quatre anys més. Avui és creguem majorment López Tena, cent mil vegades. Sobretot perquè aquells van preferir de governar amb espana i per espana, per comptes de construir el país que els necessitava i n’havia confiat, una part important de l’electorat almenys. Van preferir apostar pels seus militants, que no pels seus votants, i durant vuit anys hauran enfaixat amics i soldades abundoses, però van sembrar allò que van recollir el 28N, contra nosaltres mateix, malgrat que, segons ells, feien política social, sempre a favor d’espana. Si hagueren sigut més valents aquell estatutet no els hagués esclatat a les mans. Però per això també van aguantar drets, o pitjor, en favor d’abans roja que trencada, l’espana dels altres, que també feixen seua ells, directament.

La nit del 28N n’hi hagué que en feu autocrítica. N’hi hagué que els durà un café, perquè del desatre i de la riuà n’hi ha que s’ha ofegat com n’hi ha que ja tenia el salvavides preparat, n’hi ha que no vol adonar-se’n, ni perdre pivilegis, i qui dia passa any empeny, ha de pensar. El país a fotre, a mamar, mentre ells tinguen el saquet adobat. Naturalment, que ara n’hi haurà dels seus que no el tindran adobat, el saquet, i hauran de buscar les garrofes en un altre lloc.

Quatre anys passen ràpid, però en un partit que hauria de mantenir criteris i filosofia, si és que no ens van enganyar de bon prinipi, la deserció fonamental pel país ha estat tan descarada que no s’hi han pogut amagar. Per què n’hauríem de confiar una altre colp, o mai més, en independentistes que es van vendre per tres conselleries i uns centanars de funcionaris de vestit estret, o amplot, tant se val. I torna a començar de nou, però amb cares noves home, vint anys més, o pitjor.

-És que això és la política, amic, i qui no vol pols no bat a l’era.
N’hi ha torpeses que sempre pagarem doblement. Fins ací ens arribarà el tarquim.