l’escola, tretzé

Mariano Fernàndez Enguita és un home llest, molt preparat, que sabia on era dissabte, allà a l’Alcúdia davant quatre-cents mestres. En el seu discurs va saber aplomar-nos una història de com l’escola ha servit per fer nació, més que cap altra institució. Em sembla que hauria d’haver dit Estat, perquè realment n’hi ha nacions que no tenen una escola prou forta, encara.
L’escola per uniformar en aquella dèria d’una llengua, una pàtria, una cultura i tota la pesca en vinagre. Es va estalviar que al darrere hi havia un exèrcit, una policia i tota la dictadura feixista, l’església i encara poders més foscos, consentits aleshores i ara mateix. Sabia on era quan feia broma sobre l’Alcúdia i Carlet, o quan va argumentar que l’escola hagués sigut una altra si la idea de Països Catalans hagués quallat. L’he escoltat dos o tres vegades en directe i en sap un ou, que no enganya. D’educació, de fracàs, del fracàs de la repetició escolar (en dades, som els més entrenats a fer repetir de tota Europa). Potser per això som al furgó de cua, en tantes coses. Per ell, l’escola serà l’única institució capaç de formar persones preparades en l’era global. Poca broma.

En canvi, i malgrat que Jose Antonio Marina és un orador nat, de renom, que sap portar un gran auditori al terreny que vol, de discurs sòlid, fluïd, ens va ensabonar amb destresa, als mestres, i ens va saber contar unes quantes històries que van provocar que l’auditori es rendís. És molt bo. Marina també és signant d’aquell manifest sobre el castellano como lengua única, que va parir en Savater i aquella colla de serpents, amb Tele cinco i el Mundo. N’hi ha uns quants intel·lectuals que van retirar la signatura després, quan es van assabentar de l’ús polític que se’n volia fer. Al professor Marina no li calia signar allò, no li calia senyor Marina?, per guanyar prestigi i demostrar quant en sap, però és un dels principals defensors del manifest que, entre més coses, augura a la resta de llengües no espanyoles un paper secundari, de majordomes i prou, de criades de la llengua d’ells. És bo el Marina, sens dubte, però també és un trampós. Si no és que es va equivocar, que el van portar a signar allò contra la resta de llengües i contra el coneixement. Un intel·lectual que es precia, que no siga mala persona, no pot defensar el coneixement a mitges, justament atacant-lo. Perquè aquell manifest del qual ell és un els principals signants, ataca molts dels principis que defensa a través de les seues investigacions, llibres i blocs en favor de l’escola. Ara, ningú no és perfecte, Jose Antonio, com tu mateix dius. 

[Tots dos homes van tancar el congrés de l’Alcúdia sobre emocions, valors i educació, i tots dos van fer aportacions brillants al debat. No cal dir qui trobe més sincer en tot plegat.]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *