l’escola, desé

La professora Adela Cortina va fer la primera de les ponències del congrés de l’Alcúdia, «Emocions, valors i educació», sobre la formació d’una ciutadania cordial. No descobrim aquesta dona de discurs fluïd, de cultura ampla, de solidesa de referents, catedràtica d’Ètica de la Universitat de València, però ahir la vam trobar especialment brillant, en favor de l’educació, dels mestres, de l’escola. Sobre les raons del cor, les raons cordials, va situar l’auditori en els canvis que s’han produiït en educació ens els últims quaranta anys. Les referències a Aristòtil, fins a tres vegades, i a un seguit de patums del coneixement, els dilemes de Kohlber, i la intel·ligència emocional de Goleman, passant per l’actualitat de la taxa Tobin. Ara, Kant és un referent també impepinable: sóm per l’educació’, i l’educació és el més important d’una societat, juntament amb el seu govern, segons la doctora Cortina. No voldria fer l’acudit fàcil, quina educació tenim i quin govern, a València i a Espanya, per posar dos exemples absurds del que vivim.

L’objectiu del discurs era arribar a educar en la prudència, per trobar la vida feliç, en l’art d’allò suficient, en la vida d’allò suficient. Si l’apropament a la realitat és bàsicament emocional, ens interessa i ens preocupa allò que provoca afecte, positiu o no, l’encert de la conferència, d’aquest gran inici de Tercer Congrés, és trobar lligams i coincidències en les grans persones que fa tants anys es preocupen per millorar l’escola en tots els sentits. La raó i l’emoció són indisociables, i no podem aconseguir d’interessar l’alumnat si no els provoquem un afecte positiu envers el que han d’estudiar, fins i tot en provocar-los l’entusiasme pel coneixement. Ens passa com a adults, que ens interessa allò que ens emociona, que ens atreu per afecció i interés, no podem doncs provocar coneixemnet, interés pel coneixment a les aules, si no els sabem atrapar afectiva i emotivament.

Me n’he anat, ho sé, però si no ho dic rebente. Tinc un pesar que rebente.

Adela coincida amb altres referents seus, que les emocions sí que tenen capacitat argumentativa, són responsables dels sentiments i són cultivables, educables caram. Com eduqem coneixments, no oblidem tampoc aquest objectiu principal (tampoc no cal excedir-se de beats), que és l’afany de conèixer, de provocar curiositat, a partir del que tenim, del que ens poden escoltar, des de l’estratègia i el diàleg. Educar en la prudència, sobretot en els nostres joves adolescents, per trobar la vida feliç, en l’art d’allò suficient (potser que tot plegat sembla que pegue en espiritualot), en la vida en cooperació, per damunt de la vida en conflicte. Va acabar la professora Cortina anunciant-nos un bé, que els mestres d’aquest congrés sigueu exemple de la raó cordial, ací a l’Alcúdia, i després a les vostres pròpies escoles, demà, despús-demà i l’altre. Afegesc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *