Agost de deu: vint-i-vuit

Camí de tornada. Graulejac, Tolosa, Acs, Puigcerdà, Cadí, Berga, Montserrat, AP7, Bétera… Deu hores aproximadament, res a veure amb la pujada per la ruta oficial que ens marcava el Google. Aquest trajecte és ara més curt, més ràpid i més barat. Malgrat l’abús dels propietaris de les autopistes, els túnels, les carreteres, els gasoils i la mare que els parí. Viatjar també és comprovar tot d’enganys: les àrees de servei catalanes-valencianes són un desastre, una bufa comparades amb les àrees franceses-occitanes. Allà tenen preparat el país per acollir el viatger, per atendre’l, perquè pugues tenir les coses a l’abast. Ací el despreparen perquè l’estigues pagant cada dia i cada moment.
L’AP7 és un topònim que paguem perquè som faves, que ens trau la sang, mentre altres viatgen, ells sí, gratuïtament amb millors condicions. L’AP7 és un lladrocini contra nostra, per voluntat expressa d’espanya i la Caixa i tota la mare de concesions xucla-sangs, contra els catalans i els valencians. La diferència d’infrastructures i costos i pagaments entre allò de la Meseta i açò del Mediterrani és una burla contínua, repetida, abusiva. L’AP7 és l’exemple que no solament tolerem la idiotesa, paguem perquè ens tracten d’idiotes. 

I ves que jo voldria parlar d’aquell territori de la Dordonha, del paté, de les oques que van al camp a embotir-les, de l’aigua i les barquetes, dels immensos dacsars, els til·lers, les nous, l’oli i no sé quantes coses més, però el retorn, que ja sabem que amaga més coses, m’ha tret el geni i la realitat dels altres onze mesos. Sort que la temperatura és més dolça, ara, i podem començar a saber què ha passat ací baix, aquest dies que no hi érem. Però les coses han canviat poc, malauradament.

4 pensaments a “Agost de deu: vint-i-vuit

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *