Agost de deu: vint-i-set

Peirigòrd, penúltim apunt. Des de Bétera ens informen que passen un jorn de foc, més de quaranta graus a l’ombra: arriben a assegurar que han depassat els quaranta-quatre graus. Al Peirigòrd hem rondat els vint-i-set o vint-i-cinc graus, dalt o baix. Amenaçava aigua, feia vent, hem agafat les canoes i hem baixat des de la Ròca de Gajac nou quilòmetres viu avall, pel Dordonha. El vent ens arremolinava la barca i l’humor, però malgrat les crisis hem arribat a terme, passant tot de castells i llogarets. Tornem cap a Sarlat e Le Canedat, i demane si tenen cap llibre o mapa en occità. Ahir vaig rebre l’avís que feia ús d’una toponímia afrancesada, pels apunts, que caiguem sense xarxa damunt la trampa colonial dels estats i de les llengües amb exèrcit. Com que la connexió és lenta, em compromet a fer un repàs de desgreuge, i esmenar la toponímia en la llengua del país. 
No, no m’han donat cap llibre ni mapa en occità, s’estranyaven que ho demanés, i a l’oficina de turisme m’han adreçat a les llibreries, perquè ells no tenien res de res. 
Ací el país i la llengua encara està més perduda, i podríem queixar-nos una vida sencera. Finalment trobe una botiga amb banderes d’Occitània, però ací acaba l’esforç i el compromís. No tenen res més en occità, sinó banderes i samarretes. Així que tornem a Le pech Long, que tampoc no sabem si vol dir res en concret, tret que té un significat noruec, els amos hi són d’allà, i potser per això la nostra ignorància va fent cau. Curiosament, avui ha començat el curs escolar. Nosaltres no ho farem sinó d’ací dotze dies: aquest temps que ens porten per endavant, aquests, i bon profit que els faça.
L’infern de Bétera encara ens farà més amarg el retorn que començarem d’ací poques hores. Des de Graulejac, bona nit, sobretot perquè hem baixat ara mateix dels divuit graus. 
 

Un pensament a “Agost de deu: vint-i-set

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *