Agost de deu: vint-i-cinc

Las Caus, els cavalls de Las Caus, i els bous. Las Caus-dos és una reproducció d’aquestes coves considerades una joia de la pintura, de la pintura de tots els temps, realment, perquè la modernitat dels animals, les figures, el moviment, les proporcions, representen sens dubte la contemporaneïtat, dèsset mil anys després. La conservació també és un model d’escola, i la decisió de protegir el patrimoni, fins i tot el més amagat, un signe de cultura i de saviesa, quan travesses els Pirineus. Però aquests ens van manllevar les terres del país, que potser per això no passarem per Monfort, que no passarem, que ens neguem a  fer-ho, malgrat que som a tocar. Las Caus és un tast de civilització, malgrat l’home, en el país de l’Home, que els agrada de publicitar als francesos. El 12 de setembre farà setanta anys que van descobrir la cova casualment, uns joves adolescents que venien a l’aventura. Allà eixíem d’una guerra feixista guanyada pels feixistes, ací uns altres fexistes encetaven una altra guerra mundial. Els cavalls i els bous de Las Caus, si ho volem dir, també representen una guerra de l’home per sobreviure. Avui una còpia d’aqueixa bellesa costa menys que un partit de futbol. A uns quants dies de la celebració, Carrefour Market ompli les cases de publicitat, sobre la rentrée escolar. Ací les pintures representen una altra cosa ben diferent, però si fa no fa, un centre comercial també és una cova, i tot de turistes de moltes nacionalitats s’hi abocaran al darrere de la petja humana, més comercial sens dubte, però qui no voldria continuar domesticant els animals amb aquella traça. Sobretot els animals suposadament racionals. 
Ací  no hi ha explicacions en català, solament en francés, espanyol i anglés. Entre les dues primeres i úniques opcions que podíem triar, ens hem decantat per aprendre d’aquesta sonoritat que perxa a la Dordonha. 

 

Un pensament a “Agost de deu: vint-i-cinc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *