Agost de deu: el vint-i-quatre

Tous les matins, nous sommes au Perigord.

Avui ens hem aplegat a la Roque-Gageac, per fer un recorregut pel riu Dordogne en barca, una gavarra reproducció d’una d’aquelles que feien anar fa un parell de segles per baixar el vi i pujar productes fins a Domme. Abans d’embarcar-nos criden si han arribat els catalans que confirmaven que faríem el recorregut amb la guia electrònica en català. Les Gavarres Norbert tenen aqueixa possibilitat. El passeig pel riu és formidable, a ambdós costats la vista és extraordinària, de bosc i de castells que franquegen el paisatge. A gairebé dos-cents metres d’altitud hi ha el mirador dels jardins del Marqueyssac, jardins reament suspesos sobre el paisatge i l’aigua del riu. Tret d’una munió de boixos que poden a mà dos colps l’any, clama la gran conservació dels racons, els jardins, els carrers, els camins, el riu mateix. Saben com atreu el turisme aquesta zona i l’exploten en una mesura que per ells serà justa, adequada, però que ofereixen servei de bandera i preus també per tot i per qualsevol cosa que penseu. És la manera de tenir-ho conservat, tan net. El riu també és un festival de canoes amb tot de famílies i xiquets que fan la baixada fins a diversos punts. Demà, nosaltres també farem l’indi amb les canoes.  
Hi ha més detalls i rareses en aquests jardinets costumistes que els francesos lluen amb orgull. Aquests del marquesat són el tercer indret més visitat de França, després del Mont Sant Michel i el poble de Rocamadur. També exageren els justetet, aquests francesos. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *