Sóller (2). El rètol ‘La vall dels tarongers’ em sorprén a l’arribada, a tocar de l’estació. A la porta del forn hi ha un cabàs amb valències, de les quals jo en tinc encara penjant d’un parell d’arbres, a la partida del Bassó. Comprem uns panets que són boníssims, l’un sense sucre per a Antònia, que semblen panets de llet, i ella diu que són de patata. Són més que bons, més blancs que els nostres panous. A la plaça, davant la gernació, ens fotem el suc de taronja, a benefici del futbol club de Sóller. Alguns dels tarongers han sigut substituïts per cases i urbanitzacions, ací també més rendibles, perìo encara veiem alguns exemplars que fan goig. De vesprada fem un repàs a l’estació, que han revestit amb quadres de Miró i ceràmiques de Picasso. Gran part de la col·lecció l’han deixat perquè el turista puga gaudir de l’art en aquest racó de món, són propietat d’un prohom del qual ara no recorde el nom. L’exposició és breu, però de valor incalculable. Supose que són originals, les peces i els gravats, però no hi ha gaire vigilància, almenys a primera vista. Un regal abans d’agafar de nou el tren i venir cap a Palma. Un regal aquells versets que acompanyen una part de l’obra de Miró, regal que volia també aguantar la malmesa economia del trenet, llavors no gaire turístic. Un dels avis de Miró sembla que era d’ací mateix. Però els versets, que ens havien corprés, són de Francesc d’Assís. Redell, que no faig broma.
A més, durant quaranta-vuit hores, l’Art a Sóller és per tot, i de franc: exposicions al carrer, a les places, al museu, ací i enllà. S’hi veu més activitat cultural que en la meitat del País Valencià nostre, Muvim i IVAM inclòs.
‘Per la nostra mare terra,
que sostens i governes,
i lleva fruits i flors colorides i l’herba.
Francecs d’Assís.
replica handbags is a good choice to get a famous brand bags with low money,wholesale knockoff handbags at sumbags.com is a good choice to get a cheap designer handbags,knockoff handbags,wholesale replica handbags