Vacances, finalment

Pel que fa a la feina de l’escola, que realment és a fer presència a l’escola, perquè no acabes de desconnectar del tot, si no és per aquelles lectures és perquè portes un informe que voldries llegir, o un nou projecte d’aquell equip, quan no és l’administració que juga a fer-les venir durant l’agost, per si ens agafa despistats, o muts, o ves a saber què acabarà tornant-te a l’escola, abans els trenta dies reglamentaris no s’acaben en un obrir i tancar d’ulls, d’un glop, que el mes d’agost ens convidarà als rituals, a les hores mortes, els amics, les converses, els soparots a la fresca, els apunts de bloc més d’estiu, el camp, i el somni de tenir tres o quatre projectes que, suposadament, també voldria encetar, acabar, que has anat deixant-te per més endavant, quan tinguem temps, quan et jubiles, o et mors o ves a saber. Això de l’agost també és un tòpic, un altre ritual, els viatges curts però intensos, les festes del poble, i encara els imprevistos, que sempre n’hi ha de bons i de millors. Ara, si hem de ser independents al gener, tampoc no tenim gaire dies per encantar-nos i perdre res. No sé si són millor les vacances o l’esperança i el somni de les vacances. Aquest temps, entretemps, que tot és possible, amb tants de somnis i desitjos com ens planifiquem per endavant, com una teràpia. Vacances finalment. Un any més. Als cinquanta anys de la meua vida, quan davallen les aigües , tèrboles,… què collons tèrboles, hauríeu de veure l’ullal de Bétera, com raja i quin doll d’aigua que sembla d’una altra època, quan la infantesa ho omplia tot de felicitat. 
Vacances, finalment.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.