10J: sembla que ha passat un any!

Els polítics ja saben el paper que fan, gairebé sempre contra els ciutadans. Si això no representa anar en contra dels seus interessos propis. D’una altra manera, la crida del 10J els hagués alentat a treballar amb un sol objectiu, negociant això i allò, però amb l’objectiu clar. En canvi, s’han passat deu dies desmuntant, desnonant, traient tota l’energia d’aquella força. Aquesta ha estat la seua principal missió, aquestes dues setmanes. Si n’hi hagués netedat, i principis, i noblesa, un mínim de tot això en la política professional, l’endemà i els que els resta d’ofici, els polítics s’hagueren apuntat amb goig a guiar el país, no a embussar-lo, ni a tornar-lo a enganyar. Ells ja saben que aquella gernació no és fàcil de tornar a aplegar, això juga al seu favor. I saben que abans hi haurà eleccions. I que més o menys els uns i els altres convidaran els amigots i les famílies a continuar vivint del romanç que s’hi dediquen en cos i ànima, pels altres, a fer-los servei, que dediquen la vida per la resta dels ciutadans.
Hem aprés la lliçó, faves. Una altra vegada, quan tants milers de milers ens apleguem amb aquell clam no ens dissoldrem fàcilment, ni políticament, ni amb la correcció de les ovelles del corral que teniu amansit i dominat. El milió vindrem al parlament, i si ens cal, pegarem foc, amb els polítics a dins, a veure si la pudor de socarrim us obri una miqueta els cervellets de canaris que dieu dipositeu en favor dels ciutadans, quatre anys seguits, més quatre, més quatre, tota una vida de viure com uns paràsits per no fotre res de profit pel vostre país, moniatos. 
-El peix al cove!, el peix al cove!
-Xe, aneu a mamar.

[ei, que és estiu, que cal humor, i orxata i malta fresqueta.] 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.