L’estiu que res no afluixa.

Que res no fa canviar, un estiu tan viu. Trenta o quaranta anys de civilització hispània no ha somogut res de res. La civilització hispània no és ben bé una democràcia, malgrat que ho vulguen fer creure. Caldria trobar un pot de zotal i arruixar el galliner, a veure si encara teníem sort de matar la pollà, d’aquella civilització tan constitucional. Els efectes van mostrant-se cada any, cada estiu.

Hi ha vaga de controladors aeris, però els controladors diuen que no, que ells s’estan de baixa, que tenen dret com qualsevol que treballa en un altre ofici, a caure malats de colp, vint o trenta, de colp. Pobres, tenen molt d’estrés, i un sous de misèria que ningú no voldria, amb tanta responsabilitat pel cel. 

La Pixar diu que ha oblidat de fer la versió catalana de l’última producció del Toy, que el pressupost no els arribava per fer la traducció a la llengua d’aquest país. Ací s’acaba el compliment de la seua llei del cinema. Nosaltres també hauríem d’incomplir la llei mínima i piratejar-los la pel·lícula. Jo no sé com fer-ho però si em passen una còpia, promet de fer-ne tantes com puga durant l’estiu i rebentar-los l’economia, la meua economia particular no anirà mai més a veure una pel·lícula de pagament d’aquella casa. I si puc, a la tardor, a l’hivern i durant tot l’any recomanaré de piratejar-los el cinema. A mamar les Majors, els Holywoods i la mare que va parir la seua negativa a respectar-nos un mínim.

El PSC es treu la màscara dracquin i es converteix al nacionalsocialismoespanyol a seques. Pobres, no podien ni esperar-se ni una sola setmana que vetlaren el mort, ni respectar-los la missa, ni el rosari, bàrbars, no han pogut aguantar-se la màscara espanyola. 

La federaçao espangnola de futbol, el requeté esportiu de la pàtria, anuncia una amnistia a tots els castigats del curs passat. Amnistia per tothom excepte per a mestre Guardiola. Ui, l’odi espanyol no és federalista, ni psoïsta, ni zapaterista, ni montillista. No recoden que han guanyat gràcies al mestre. Per això, que no ho poden consentir, ni tolerar, i la ràbia els corseca. Que es muiga el gos i la ràbia.

Per celebrar-ho, en Zapathero baixarà el sou dels mestres, dels funcionaris d’escola: treu-los el pressupost, els materials, i tota la pesca d’artilugis i estris innecessaris. Que ensenyen despullats, si són capaços. Tens coeficient, Zapa, sens dubte tens coeficient.
L’any que ve els resultats del comrpomís escolar, el podríem comparar amb Rio Ifni, per quedar-nos segons, una vegada.

He vist en un documental, que els portàtils que ens havien promés, els espanyols, finalment no els ens han enviat, que han anat a parar a Ruanda, a Perú i a Extremadura. Ben fet, allà tenen més necessitats, Zapa. Que de menys burros i mentiders han albardat de per vida.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Un pensament a “L’estiu que res no afluixa.