Jutges per polítics

Els jutges espanyols juguen a ser polítics. Els polítics espanyols juguen. Els nostres polítics, si n’hi ha, ni això. Els jutges determinen que allò és indissoluble, que no es pot dissoldre; ni diluir, supose, que és el que han provat de fer durants molts anys politicastres i aprofitats, malbaratant-nos el temps des de la Transició.
Els jutges ja veieu com disparen, per tarannà i per coeficient. No diuen aquests són els trets morals bàsics que hauria de respectar un bon document, aquests són els valors de la dignitat humana que no es podran atacar mai sense una resposta, la llibertat és un bé que una part de la humanitat ha guanyat a base de molta lluita i de molts morts, molts, i no ens la juguem, al contrari, tanta intel·ligència ens ha de fer avançar en aquest sentit, de la llibertat màxima dels pobles. Tampoc no diuen ‘el pensament humà és il·limitat, avança malgrat tot, el coneixement no té límits, per tot això, un document té el valor del present, perquè si la societat li’n vol donar un altre de valor, més endavant, sense atemptar contra la dignitat, hauria de poder fer-ho, sens dubte.’ 
Però això no cap en la intel·ligència dels espanyols. menys encara en la intel·ligència judicial, que és com és, sense possibilitat de canvi, o d’evolució. Els espanyols no evolucionen, no poden, per això han inventat els Tribunals constitucionals, o pitjor, l’Audiència Nacional, mare, en base a lleis restrictives, constrenyidores. Això és indissoluble, no hi cap el diàleg, ni el debat, ni res que s’assemble al progrés humà, fins i tot res que puga pudir a internacional, per si les mosques. Per tot això fa molts anys s’apuntaven a jugar a favor dels conspiradors, en tot aquell afer lamentable dels Balcans. Són com són sense remei.
Els no-espanyols no hi tenen cabuda, i solament que tenen el camí de buscar la independència d’una cosa tan restrictiva i pobra, intel·lectualment s’entén. Més tard o més d’hora guanyarem, alguna vegada guanyarem, em diu un amic, ara que els espanyols ens han fet fora públicament. Ens han expulsat de la seua llei, perquè no hi cabem, si som com som, i nosaltres som així, sense remei, que volem la llibertat, tota, i més encara. Volem més coses ves, ara que no ens volen i ho manifesten públicament.

Potser que ens envien l’exèrcit, per acabar-nos d’agranar el corral, els patis, els carrers. Celebrem-ho amb cava, ara mateix, abans no comencen a disparar.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Un pensament a “Jutges per polítics

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *