Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 31 de maig de 2010

Perversions: judicials (4)

Com que no n’hi ha feina, n’hi ha jutges que es dediquen a tocar la campana, a voltejar a favor del cantó ranci i posfranquista d’algunes institucions que encara són damunt l’haca, a la plaça. Ho diem fa temps: la Transició no va servir per fer venir la democràcia. Va ser el saltconduït per fer passar el feixisme per la legalitat d’aquell pacte entre porucs, i sotmesos. Exagere el justetet. A tribunals, jutges, polítics, i altres oficis del funcionariat, ja els està bé, tot plegat. Contra la llibertat, tots contra la llibertat a seques.
L’atac a Mònica Oltra per plantar-se en una protesta pacífica no cap dins un país lliure. Que jutges i fiscals accepten el cas, enmig de tants draps bruts, màfies, contractes irregulars, insults i malversació de cabals públics, és fer fum, però també abusar de l’ofici, de fiscal i de jutge, i destinar els diners, i la feina pública allà on no toca. És pura prevaricació legalitzada. Passem de riota a vergonya, de llei a pena, de país a pandereta. Aquests homes, o jutges, o fiscals, o polítics, on els pouen? Com es formen? Qui els tria? Triar? Home no es pensaran que això d’anar a fer com que votem passa per democràcia? Sí, passa per demo, que és demostració fàcil, poqueta cosa més. No hi ha remei, encara, en els propers trenta, quaranta o més anys.
– Home, què fatalista, tu.
-Sí, avui anava d’això, el programa del Gaspar. ‘Els fatalistes encara ho poden definir pitjor’.
Què difícil, l’ofici de viure, Mònica.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent